Política, gestos, imatges

[Article publicat a EL 9 NOU el 20.05.11]

Diria que aquesta setmana, i a les portes d’unes eleccions que en principi hem de viure com les més interessants i properes de totes, la política se’ns ha desbordat per les dues bandes. Per un cantó, la que ha fet vessar gent al carrer farta de tot i reclamant una mica d’utopia. Per l’altre, el que ens compromet a nosaltres mateixos quan assumim que a l’hora de respondre políticament ens convencen molt més els gestos, les anècdotes i les imatges, més que qualsevol discurs.

Fa pensar, per exemple, que l’escàndol sexual personalíssim a què s’ha ficat el president del Fons Monetari Internacional (FMI) pugui afectar el futur financer de tot Grècia, del que era el principal avalador del pla de rescat. Com, en un altre nivell, fa pensar que la mort de Bin Laden hagi estat la millor injecció de popularitat per a un Obama en crisi per recuperar enters a les enquestes. Com fa pensar, també, que la premsa francesa reconegui obertament que l’embaràs de Carla Bruni pot ser el millor bàlsam per a la imatge del seu marit Sarkozy, ara mateix amb la credibilitat per terra, a menys d’un any per a les presidencials de 2012. El dia que ens presentin la criatura –esperen que sigui nena– acabaran d’entendrir mig Europa.

I és enmig d’aquest escenari que m’ha tocat recollir de la bústia de casa els programes electorals dels partits per a les eleccions de diumenge. Es desanimarien, aquests partits, si sabessin quanta gent se’ls ha llegit, i encara més a quanta gent podran fer canviar el sentit del seu vot després de mirar i contrastar les idees, propostes i projectes d’uns i altres.

Aquesta percepció de les coses no només és culpa dels polítics. Alguna part deu haver-hi de falta de coresponsabilitat de tots plegats per aportar alguna cosa nostra i de constructiva a un sistema que segur que és perfectible, però que malgrat tot hi ha més de mig món que enyora perquè ni tan sols té la possibilitat d’anar a una plaça on poder-lo reivindicar. Si la política no ens hagués aportat res, ara ho estaríem enyorant fins i tot nosaltres.