7.10.11

Tothom a veure monstres


[Article publicat a EL 9 NOU el 07.10.11]

Sentia dilluns per TV3 que la venda anticipada d’entrades del Festival de Sitges anava més bé que mai. Més o menys unes cinc mil més que l’any passat quan faltaven els mateixos dies per inaugurar-lo. S’hi projecten, com és sabut, pel·lícules de cinema fantàstic i de terror. I es confirmaria la tesi segons la qual la gent necessita passar-ho terriblement malament perquè, quan després ho passa només malament, sembli fins i tot que s’ho passa la mar de bé.

Em va venir al cap una classe d’història del cinema, a la facultat. Ens parlaven de què va moure la indústria americana a produir King Kong (1933), una pel·lícula que per molts motius va revolucionar el gènere i que segurament hauria guanyat el Festival de Sitges d’aquell any. N’és la icona, de fet. L’impacte a la seva època havia de ser brutal, tenint en compte que fins poc abans la gent encara fugia del cinema corrent com esperitada quan se’ls acostava un tren de cara per la pantalla.

Els anys trenta van ser l’explosió definitiva del gènere de terror, després que la societat nord-americana hagués viscut el pànic concret del crack borsari del 1929, que havia ferit de mort la seva autoestima i començava a estendre la idea que el món s’acabava. I el cinema, llavors únic mitjà de masses, va intentar minimitzar-ne l’impacte creant personatges monstruosos i dibuixant escenaris apocalíptics perquè la gent, quan sortís del cinema i trepitgés altra vegada el carrer, digués allò que dècades més tard acabaria donant la celebritat a un president del Barça: “Al loro, que no estamos tan mal”. [en VO]

Ens aniria bé un estudi per aclarir, en aquest moment de desorientació general que vivim, si la millor manera d’evadir-se de la crisi ens ha de venir per la via del terror o de l’humor. O potser per la síntesi de tots dos, com ha estat el casament de la Duquesa de Alba i el seguiment que se n’ha fet en general per tot el Regne d’Espanya.

Deu ser l’únic que ens queda quan ja no hi ha diners ni per fabricar-nos monstres de mentida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada