[Article publicat a EL 9 NOU el 30.09.11]
Fa exactament 10 anys vaig enviar una carta al director general d’una productora de teatre molt important amb nom de bombeta grossa. Era tan tonto –jo, vull dir– que li proposava, sense embuts, que muntés Els Miserables a Barcelona, i que si el problema eren els costos jo m’oferia a tocar els teclats a canvi, exclusivament, de la satisfacció de fer-ho. Llavors ja tenia feina i això m’ocuparia els vespres, de manera que no hauria de ser problema. Em va fer contestar pel responsable de continguts de la companyia, agraint el suggeriment i dient-me que si mai ho feien ja em tindrien en compte. Des de llavors, i veient que la cosa no prosperava, he viscut sempre més amb el neguit que si no s’han fet Els Miserables a Barcelona era per evitar que jo hi hagués de tocar el piano.
Afortunadament, aquest cap de setmana això canvia. Los Miserables ja són a Barcelona, procedents de Madrid –que fa temps que tenen més llums, en això dels musicals de referència–, i amb la novetat del muntatge que els productors van redissenyar pels 25 anys de l’estrena a Londres, el 2010. O sigui, el 1985. És el més veterà, representat i vist de tots els temps.
No negaré, amb el que ha costat tenir-lo a Barcelona, que m’hauria agradat veure’l en català. També en aquest àmbit hauria estat una manera de prestigiar la nostra llengua –s’ha traduït a una vintena llarga d’idiomes, de fet– la mateixa setmana que la nominació de Pa negre com a candidata als Oscars ha representat, també, una gran ajuda, ni que sigui pel que ha fet enfadar. De manera que l’únic de la promoció que he llegit en català, “El somni s’ha fet realitat”, ho deixaríem a mitges. I no en té cap culpa la producció que ha arribat a Barcelona, que gràcies de venir, sinó l’oportunitat perduda durant molts anys per fer-ho possible pensant-ho i produint-ho des d’aquí.
Us el recomano. I a qui hi vagi, li proposo el repte de buscar-hi similituds escenogràfiques, dramatúrgiques i musicals amb el nostre cèlebre Mar i cel de Dagoll Dagom. Estrenat el 1988...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada