2.9.11

La borsa és la vida



[Article publicat a EL 9 NOU el 02.09.11]

Em sona que quan ens van explicar la crisi econòmica mundial que ens haurà canviat per sempre van dir que la culpa era d’una enginyeria financera construïda sobre la base de l’especulació que movia uns diners que en realitat no existien i dels quals, arribat el  moment, el sistema va ser incapaç de respondre. Per tant, s’havia de fer net i recuperar models sostenibles basats en una economia real, productiva, que ens permetés tocar-la amb els dits i poder donar valor a les coses que realment existeixen, ni que siguin bitllets.
Però passa que hem deixat de dependre dels especuladors de capital per caure en mans dels especuladors d’intuïcions:   aquells que mouen el món no tant per allò que és, sinó per allò que ells creuen que acabarà essent. I el món els fa cas.

De manera que la perversa especulació que tant hem denunciat com a origen de tots els mals continua essent el motor de tot. I a nosaltres ens ha acabat convertint en valors d’una borsa on cotitzem a l’alça o a la baixa segons el dia, i sense que ens calgui fer absolutament res per provocar una cosa o l’altra. És molt trist, però és així.

A mi no em sembla especialment escandalosa la reforma de la Constitució per fixar el límit d’endeutament de les diferents administracions de l’Estat. El que em sembla escandalós és la idea que entri en vigor el 2018, que vol dir d’aquí a set anys. És tant com dir que la urgència no és la mesura, sinó tan sols donar a entendre que mirarem d’aplicar-la. Just per tranquil·litzar mercats i especuladors i demostrar-los que comencem a anar al ritme del que ells imposen, i que de pas puguin dir a tothom que intueixen que a partir d’ara anirem millor.
D’aquí al 2018 poden passar moltes coses. La meva intuïció, per exemple, és que Pep Guardiola ja no serà entrenador del Barça. I sort que no tinc cap mena d’influència, perquè si ara fos un d’aquests especuladors de moda, els efectes del que acabo de dir haurien de començar a fer estralls avui mateix. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada