10.9.11

La llengua és la pàtria




[Article publicat a EL 9 NOU el 09.09.11]

Jo confesso que les paraules que seguiran a partir de mig article en avall no són meves, i que mai tindré ni la lucidesa, ni la solvència, ni l'autoritat per dir-les amb la lucidesa, la solvència, l'autoritat -i la propietat- de qui les va pronunciar en el moment de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el juny de 2010, en un discurs memorable al Palau de la Música que aquesta setmana m'ha vingut molt de gust repassar. Ni que sigui perquè t'acabes abans 7 pàgines que les 998 de la seva última novel·la, de la que ara toca parlar.

Amb Jaume Cabré vaig cometre, ja fa alguns anys, una de les planxes més colossals que he viscut fent aquest ofici. L'entrevistava amb motiu de l'aparició del que llavors era el seu últim llibre, que m'havien avançat encara mecanografiat en DIN A4 des de l'editorial. I després de demanar-me si m'havia llegit les galerades, li vaig dir "ostres... doncs no; el que m'he llegit és l'últim". Des de llavors, cada dia quan em llevo li continuo agraint que malgrat això em deixés quedar a fer-li l'entrevista.

El Premi d'Honor diu això: "Per a l'escriptor, la llengua és la seva pàtria, i mirar d'assegurar la pervivència de la llengua, per mi ja és una raó de pes per treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d'estar lluitant amb l'aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d'existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que les protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense complexos que els porten a l'autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació (...)".

Vet aquí el meu manifest de capçalera per a la Diada Nacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada