20.1.12

Tan a prop, i tan lluny


[Article publicat a EL 9 NOU el 20.01.12]

Demano permís per abstreure’m de la tragèdia de les víctimes i del patiment de qui ho va viure. També deixaríem de banda el capità, a qui no conec de res i de qui diria igualment que no conec de res si fins ara hagués estat amic meu. Dit això, em quedo amb la imatge d’un vaixell monstruós escorat a un parell de braçades –és un dir– d’un escull de roca, i amb la sensació que si la xemeneia s’hi arriba a recolzar hauria aixecat l’illa per l’altra banda.

Molts han comparat l’enfonsament del Costa Concordia amb el del Titanic d’aviat –a l’abril– farà cent anys. A mi, una imatge com la que il·lustra aquestes ratlles m’obre una altra reflexió: aquella que diu que el Mediterrani és un mar molt contaminat perquè és molt petit. És una idea que no m’acaba de convèncer. Se’m va acudir per primera vegada ja fa anys, quan vaig tenir la sort de ficar-hi els peus a Haifa i em vaig dir que ja seria casual que aquella mateixa aigua me’ls hagués mullat algun dia a Palamós. I ho vaig tornar a comprovar aquest estiu, quan un cop de vent se’m va endur un flotador mar endins, estant jo en plena navegació turística, i vaig desistir de recuperar-lo quan el tenia a només dos pams, perquè un altre cop de vent me’l va posar a tres. I llavors ja va em va semblar una distància inabastable. Tan a prop, i tan lluny.

Per això sap tan greu, aquesta estampa. Perquè en algun moment devien coincidir, aquell divendres 13, quatre mil persones preses pel pànic a dins d’un barco a quatre braçades d’algú que devia estar-se a casa mirant el temps per l’endemà. I en això la desgràcia no és comparable a la del Titanic, sinó més aviat a la de l’Oca, aquella barcassa de Banyoles amb excés de pes que es va enfonsar ara farà 12 anys just sortir del moll, i on tanta gent va morir absurdament quan encara hagués estat a temps de tornar a posar un peu a terra. Mira si n’és de fràgil, i de curta, i de tonta, a vegades, aquesta distància tan llarga que separa els que són a la vida dels que se’n van a la millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada