[Article publicat a EL 9 NOU el 07.12.12]
Arrossego un trauma des de fa un parell de dies. D’acord que no és l’únic, perquè això de l’esborrany del ministre Wert ja ens ha rebregat bastant per terra tot i que espero que només sigui per agafar impuls, com una molla. Però a mi se m’hi ha acumulat una mala experiència afegida.
Dimecres vaig trucar al Parador de Turisme de Sau per una cosa que no ve al cas. Per qui no ho sàpiga, és en terme municipal de les Masies de Roda, a Osona, amb vistes extraordinàries al pantà i a pocs minuts del monestir de Sant Pere de Casserres, una joia del romànic català que és propietat del Consell Comarcal i on pots fer casaments, concerts d’estiu i visites guiades que són una delícia. T’hi empeltes de cultura, de país, d’història, de sensibilitat i de paisatge.
Hi tens unes postes de sol magnífiques, i una simple aclucada d’ulls et transporta imaginàriament als temps de l’abat Acfred, als volts de l’any 1000, i a la llegenda que diu que el monestir s’havia d’aixecar sota l’advocació de sant Pere allà on s’aturés una mula que transportava les restes d’un fill dels vescomtes d’Osona que als tres dies de néixer va parlar just per avisar-los que no arribaria als 30 dies de vida (sigui dit de passada que la mula es devia aturar no pas per caprici sinó per precipici, perquè un pas més i s’hauria fotut daltabaix del cingle com el cavall de Pa negre).
Hi tens unes postes de sol magnífiques, i una simple aclucada d’ulls et transporta imaginàriament als temps de l’abat Acfred, als volts de l’any 1000, i a la llegenda que diu que el monestir s’havia d’aixecar sota l’advocació de sant Pere allà on s’aturés una mula que transportava les restes d’un fill dels vescomtes d’Osona que als tres dies de néixer va parlar just per avisar-los que no arribaria als 30 dies de vida (sigui dit de passada que la mula es devia aturar no pas per caprici sinó per precipici, perquè un pas més i s’hauria fotut daltabaix del cingle com el cavall de Pa negre).
I què dir precisament del Parador, símbol de la restauració de l’autogovern de Catalunya que va acollir la reunió de la vintena de parlamentaris que a finals de 1978 hi van redactar aquell Estatut d’autonomia que un milió de persones havien reclamat l’Onze de Setembre de 1977, que Madrid va aprovar l’octubre de 1979 i que avui encara commemora un petit monòlit. L’Estatut de Sau, se’n va dir.
Això tenia entès fins dimecres. Des de llavors, però, que penso que l’Estatut de Sau deu ser el règim especial que confereix al Parador immunitat diplomàtica per poder-te dir, quan hi truques:
Això tenia entès fins dimecres. Des de llavors, però, que penso que l’Estatut de Sau deu ser el règim especial que confereix al Parador immunitat diplomàtica per poder-te dir, quan hi truques:
–Es que si no me habla en castellano no entiendo nada, oiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada