La prima de Nadal

[Article publicat a EL 9 NOU el 21.12.12]

Ja té gràcia que entre el cúmul de ximpleries que ens van fer escoltar des d’Espanya durant tot el procés electoral del 25-N –que tornaran a partir d’ara, anem-ho assumint– no se’n toqués una que hauria ferit com poques, segurament, els nostres anhels de llibertat alhora que hagués explotat un dels estereotips més clàssics que ens defineix com a catalans: els calés. Només calia dir que si Catalunya se separava d’Espanya, a més de les pensions desapareixerien les opcions que ens toqués la loteria de Nadal. Una possibilitat que en condicions normals ja era només d’una entre 100.000, i que amb la secessió quedaria anul·lada definitivament.

També és veritat, però, que amb Catalunya separada d’Espanya també desapareixeria la contribució que fem els catalans a pagar la grossa, que no està gens malament. Diu que ve a ser el 15% del total. O sigui, 527 milions dels 3.600 que es calcula que aquest any s’hauran venut a tot l’Estat. Som els que més en gastem només per darrere de Madrid, que aquesta vegada arribarà a 555, i molt per davant de Melilla –el més tirant a l’estranger que ara mateix deuen tenir a Espanya–, que no arriba a destinar-hi un milió d’euros.

Per això, i de veritat que ho sento molt, aquest any aniria bé que no ens en toquessin ni cinc, aquí, de la loteria. Si no és  que fos pel 60509, que vaig encarregar ja fa dies per una simple qüestió d’egoisme. Si no toqués res, ens podríem lamentar durant molt temps d’haver regalat 527 milions més a Espanya i potser veuríem més opcions, una altra vegada, d’invertir-los tots aquí i poder ser menys a repartir. Si toca, en canvi, a bona part d’Espanya li farà ràbia igualment i a sobre ens dirà que si no fos per la seva loteria no en tindríem ni per pipes. I que si mai Catalunya tingués el seu propi sorteig de Nadal, passaria que la grossa ens sortiria bastant prima, vet-ho aquí.

O sigui que, de tot cor, desitjo molt mala sort a tothom per al sorteig. Però molta salut, pau i amor; que això sí que importa.