25.1.14

#sandrodimissió

Foto de LA VANGUARDIA


[Article publicat a EL 9 NOU el 24.01.14]

Sandro Rosell va arribar el juny del 2010 a la presidència del Barça amb l'aura d'haver estat el president més votat i aparentment solvent de l'època moderna, i n'haurà hagut de sortir corn el més desacreditat de tots. Potser no s'ho rnereix, no ho sé, però és la imatge que en quedarà.

Entre altres coses, perquè ha hagut de dimitir. Concretament tres dies després d'haver engegat la premsa amb una arrogància i una mala educació impròpies d'una persona que, sabent el que representa -i els diners que mou el seu càrrec-, l'últim que ha de dir és "ya vale" quan no li dóna la gana de donar explicacions per allò que més en demana: aclarir si un jugador ha costat 40 milions més del que s'ha dit.

(Parèntesi per a la demagògia: 40 milions, aquest miserable serrell de pots comptar, és sis vegades la bossa que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha anunciat que destinarà a 4.000 titulars d'habitatges en risc de desnonament, a raó de 100 i 200 euros mensuals d'ajut durant un any).

Que els multimilionaris contractes de determinats futbolístes mouen xarxes d'interessos i impliquen complexes enginyeries financeres per evitar impostos és cosa sabuda. Que hauria estat molt difícil d'assumir -per molt que ara es digui hipòcritament que no- acceptar que en realitat Neymar costava 100 milions perquè si no hauria anat al Madrid, també. I que entre els interessos hi podem afegir els de qui vol fer mal a la imatge del Barça i a la reputació personal de president, també.

La querella, per la qual Rosell no està de moment ni tan sols citat a declarar com a testimoni, és per apropiació indeguda en la modalitat de distracció -desviar obscurament diners per a finalitats diferents a les previstes-. Però allò que finalment l'haurà fet plegar és la modalitat d'apropiació indeguda d'unes explicacions que, amb una actitud nefasta, no ha volgut donar.

I per cert: felicitats al cap de comunicació del club, per tot plegat. Ja no sé quants en porten. Ni què aporten, tampoc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat