[Article publicat a EL 9 NOU el 10.01.14]
No tinc criteri. I com que no en tinc, no entenc per què els grans mitjans han passat per alt el que, fins ara, ha estat sens dubte la notícia de l’any. (D’acord que en portem 10 dies; tampoc té tant mèrit.) El mateix dia que el president Rajoy es mofava del president Mas per la carta enviada a Europa, la marca España continuava causant furor al món: havia construït el primer pont llevadís de la història de Xile, i per celebrar-ho els el van muntar al revés.
Com que no tinc criteri em vaig imaginar la cerimònia d’inauguració: tota la comitiva formada, al mig del pont, i després de tallar la cinta l’encarregat activa l’interruptor perquè el pont s’aixequi, però resulta que baixa i tothom rellisca i se’n va de dret a l’aigua. El riu es diu Cau Cau, de fet. També és veritat que en la inauguració d’un pont llevadís l’última cosa que has de fer és posar la gent al mig, perquè si s’aixeca relliscaran igualment. Però ja he dit que no tinc criteri.
Com tampoc n’ha de tenir gaire una empresa que munta un pont al revés, de fet. Per petit que sigui. (A la foto, la maqueta.) O sigui que veig l’encarregat de protocol prou capaç de situar la comitiva al mig per poder veure la maniobra de més a la vora.
Com tampoc n’ha de tenir gaire una empresa que munta un pont al revés, de fet. Per petit que sigui. (A la foto, la maqueta.) O sigui que veig l’encarregat de protocol prou capaç de situar la comitiva al mig per poder veure la maniobra de més a la vora.
En realitat, el problema és que les dues plataformes es van muntar a la banda equivocada, i a l’hora d’ajuntar-les no van coincidir. Sembla que no pugui ser, però s’ha hagut de desmentir que l’error sigui d’un enginyer que hi tenien treballant i que al novembre van acomiadar, perquè van descobrir que el tal Roberto Méndez Carrillo, que així es deia, només tenia fet el sisè de Primària i un curs de construcció per internet.
Espanya dóna lliçons de rectitud constitucional i de fidelitat europea, però la seva marca inclou una enginyeria punta que ja ha aconseguit un pont que no encaixa i un submarí que no puja.
Sisplau, si mai som estat procurem no anar mai de xulos per la vida. I quan fem el ridícul, que també el farem alguna vegada, procurem que toqui el mínim el llistó de la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada