Hi! I will sing in Spanish

[Article publicat a EL 9 NOU el 14.03.14]

Durant uns dies m’he sentit una mica estúpid. Com si fos l’únic espanyol –a Catalunya ho som tots, de moment– a qui ha sorprès que la cançó que ens representarà al festival d’Eurovisió tingui no només el títol sinó bona part de la tornada en anglès: Dancing in the rain, es diu. Bailando bajo la lluvia, vindria a ser.

Personalment no hi tinc res a dir, com de fet no tinc res a dir del festival d’Eurovisió en general. Però no entenc com tota aquesta croada que des de fa mesos defensa la marca Espanya i acusa Catalunya de voler-la destruir no hagi aixecat la veu davant d’aquesta falta de respecte. En concret, a una llengua amb 500 milions de parlants que, malgrat tot, diu que se sent amenaçada i es fa l’acomplexada. Com admetent que si a Europa no parles en anglès no t’entenen, i no et voten.

A més, qui finalment s’ha hagut de pronunciar no ha estat cap editorial ni cap articulista de cap diari d’espanyolitat contrastada, a qui aquest tema els ha relliscat absolutament, sinó la mateixa Real Academia Española (RAE), autora i dipositària del corpus normatiu de la llengua i que curiosament –és una simple coincidència, que consti– celebrarà el seu particular tricentenari el 3 d’octubre de 2014, 22 dies després del nostre. Va firmar uns quants decrets, en aquell temps, Felip V.

I a més, la RAE s’ha pronunciat i ha mostrat la seva “inquietud” als responsables de RTVE per la lletra d’Eurovisió no pas per cap onada de protestes procedents d’Espanya sinó, sobretot, dels països d’Iberoamèrica, que és gràcies a una cançó en la seva llengua que troben alguna mena d’interès a mirar-se el festival, encara que no puguin votar. Per curar-se en salut, de la cançó, escrita originalment només en anglès, se’n farà ara una versió només en espanyol i l’altra com està, en mig i mig.

M’he imaginat què hauria opinat determinada Espanya si la cançó fos Dansant enmig de la pluja. I he preferit deixar de fer-ho, esperant amb il·lusió renovada el dia de la consulta.