[Article publicat a EL 9 NOU el 28.03.14]
Quan t’expliquen (José María Brunet, La Vanguardia) que la sentència del Tribunal Constitucional contra la declaració de sobirania del Parlament la van escriure quatre magistrats aprofitant un viatge a Santo Domingo i que l’obsessió del seu president era aconseguir que fos, més que coherent, aprovada per unanimitat, confirmes la idea que en aquesta vida, tot, absolutament tot, és molt relatiu. I el posicionament del Constitucional davant del procés català, per molt vinculant que sigui, directament inconsistent.
Suposo que s’han de tenir estudis i ser amic d’algú que mani per poder-hi tenir un lloc. I convertir-te, de retruc i al marge de mèrits o no, en una de les 12 persones que representa que saben més que ningú com s’ha de llegir la Constitució i quin era l’esperit dels seus pares quan es van posar a escriure-la.
El govern d’Espanya s’ha aferrat des del primer moment a la tesi que la Constitució marca els límits del debat polític i que qualsevol cosa que la sobrepassi no té raó de ser. Doncs si ha de ser així, juguem-hi tots. Acceptem escrupolosament els seus postulats: l’article 1.2 que diu que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, i l’article 2 que diu que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola. Però després preguntem, també, quin article de la Constitució defineix què és Espanya, qui en forma part i quins són els seus límits territorials i administratius. (No ho diu enlloc, ja ho avanço).
I preguntem-nos, també, en quin principi constitucional s’empara, per exemple, la tradició espanyola de reclamar Gibraltar i si la incorporació d’un nou territori a Espanya no afectaria el seu grau d’indissolubilitat previst a l’article 2. La faria menys soluble, bàsicament. És física elemental.
Siguem escrupolosos i admetem que a Catalunya no tenim cap intenció de desafiar l’article 1.2 per fer-nos posseïdors de la sobirania nacional espanyola. Ens conformem amb la nostra, mira si som bona gent. I mira si és fàcil. I constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada