21.3.14

Abans del 9N tocarà el 14J


[Article publicat a EL 9 NOU el 21.03.14]

La il·lustració que acompanya aquest article va ser portada del diari Avui. Exactament el 5 de setembre de 1978, fa més de 35 anys. Era l’acudit que hi publicava cada dia en Cesc, amb el qual vam viure i créixer tota una generació de lectors del diari. Haurà estat premonitori. Mai, des de llavors, la presència i l’aprenentatge del català havia deixat d’anar endavant en un país que es començava a redreçar després de la dictadura i que ha fet de la convivència lingüística causa i efecte, alhora, d’una convivència social que ara algú ha decidit que cal trencar, perquè li té ràbia.

Embats polítics i mediàtics i sentències judicials inspirades en el mateix discurs van iniciar ja fa temps una persecució programada del català. Començant pels flancs més fràgils, des de l’estúpid lapao de la Franja fins al decret del trilingüisme de les Illes, passant per l’arraconament a les aules al País Valencià. L’última paranoia, aquesta mateixa setmana, la d’un pare que havia demanat empara al Ministeri d’Educació per no poder escolaritzar el seu fill en valencià i que ha rebut com a resposta que la competència estava transferida; que s’entengui amb el govern de Fabra. Aquell que bloqueja la presentació del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè gosa dir que valencià i català són el mateix.

Definitivament, ens estan prenent per imbècils. I tenen l’astúcia de convertir en cortines de fum fins i tot allò contra el que fins ara ens pensàvem que també hi estaven posant cortines de fum. Per exemple, la il·legalització de l’ANC per considerar-la una organització paraterrorista, per colpista. I mentre ens embrancàvem en trending topics i etiquetes de Twitter per dir que #totssomassemblea, el ministre Wert i la seva número 2, Montserrat Gomendio, recordaven per si de cas que la incorporació del castellà com a llengua vehicular a l’escola s’aplicarà “sí o sí” a partir del curs que ve. També a Catalunya.

El 14 de juny, manifestació pel “no i no”. Ja hi estem anant.

P.D. Per cert, impressionant i interessantíssim el fons digital de premsa gironina (inclòs tot el diari Avui des de la seva aparició), que podeu trobar en aquest enllaç.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada