[Article publicat a EL 9 NOU el 22.08.14]
Tinc un bagatge molt pobre com a lector i ara mateix desconec si mai s’ha escrit un conte, o una novel·la, sobre la vida d’una moneda. Del seu periple per aquest món i per la quantitat de mans i de butxaques que deu arribar a conèixer, d’altres monedes amb qui arriba a estar en contacte, dels desplaçaments que deu fer per terra, mar i aire i vés a saber si, finalment i al cap de molt temps, per tornar a ensopegar amb algú per qui ja havia passat i que no en fa ni cas perquè no la reconeix en absolut. Pensant-hi bé, no crec que hi hagi cap objecte personal que volti més que un euro.
Potser hem tingut a les mans la moneda que un dia va servir per pagar un tallat al nostre ídol, la que ha reposat en alguna caixa forta envoltada de lingots d’or, la que s’ha amagat sota un got de plàstic d’un trilero de la Rambla de Barcelona o la que un dia va caure per error dins d’una bossa carregada de bitllets de 500 camí d’Andorra. És el que em vaig imaginar quan dimecres vaig llegir al 324.cat una notícia sobre el percentatge de diners contaminats que corren pel món.
Pensava que anava de diners corruptes, però no. Anava de gent bruta, bàsicament. Els calés, i sobretot els bitllets, estan contaminats. Literalment. Un estudi de la Societat Americana de Microbiologia ha arribat a la conclusió que el 94% dels bitllets que corren pel món estan carregats de bacteris per sobre del que tocaria. I, com a dada encara més bèstia, un 10% de les targetes de crèdit, que pensaries que són molt més personals, fiables i intransferibles, contenen directament excrements.
Tant patir per les tasses de vàter i la mania de posar-hi paper per sobre, i resulta que res no hi ha tan brut com els diners. I ja que hi estem posats, recordo que els últims estudis han aclarit que la pica d’una cuina conté 100.000 vegades més de gèrmens que la tassa del vàter. I ja que som al vàter, diu que és millor tirar la cadena amb la tapa tancada. Que si no, hi ha bacteris que salten disparats i poden arribar al raspall de dents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada