[Article publicat a EL 9 NOU el 29.08.14]
M'he inventat el half-selfie. És com el selfie de tota la vida -del mig any de vida que té, de fet-, però es tracta que just en el moment de fer-te la foto t'amaguis per no sortir. O sigui, un selfie a mitges. I me l'he inventat perquè aquestes vacances no he parat de veure gent fent-se selfies a cada moment, i ho he avorrit. Com si l'opció d'un autoretrat no hagi existit des de sempre i els museus no en tinguin exemples anteriors al segle XVI en exposició permanent. Amb el mèrit que té, a sobre, pintar-te a tu mateix sense veure't la cara que fas.
No serà que els telèfons d'ara no hagin incorporat des de fa anys el botonet que et gira la càmera per fer-te una autofoto, o els disparadors amb temporitzador que ja vèiem a les màquines que anaven amb carret. No eren selfies, això? La foto ha de ser instantània i la càmera l'ha d'aguantar el braç estirat d'algú? Si hi ha perxa hi ha trampa?
Doncs en tot cas, si hem de professar una nova devoció per als selfies donant-los la categoria d'estrena, que sigui, a tots els efectes, en homenatge i reconeixement el creador del selfie de l'era moderna, també pels seus començaments difícils i la descoberta accidental del gènere. Era un lladre.
Buscant el cop del segle, al novembre de 2012 va voler atracar un banc i es va convèncer que abocant-se suc de llimona per sobre es tornava invisible. De fet, es va tirar fotos amb una Polaroid i no hi sortia. Això ja era tècnicament un selfie. Ell era a la foto però no se'l veia, perquè havia aconseguit fer-se invisible. I estava selfie-impressionat.
Se'n va anar al banc i el van detenir per burro. No se'n sabia avenir de per què l'havien descobert. I li van explicar: a les fotos no hi sortia perquè li picaven tant els ulls quan es ruixava amb llimona que no veia on disparava.
De fet, doncs, a ell també se'l podria considerar precursor del half-selfie, el selfie a mitges que acabo d'inventar. En honor seu, en direm un McArthur Wheeler, d'això. La foto ja és feta amb aquesta tècnica. Jo era davant de l'aparador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada