21.11.14

La fi de Convergència


[Article publicat a EL 9 NOU el 21.11.14]

El 17 de novembre de 1974 es va fundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Va ser a Montserrat, amb el pretext de la celebració dels 75 anys del Barça. Un centenar de persones van encobrir en la clandestinitat el naixement del nou partit sota el lideratge de Jordi Pujol.

El 17 i 18 de novembre de 1984 es van celebrar els 10 anys de Convergència. 8.000 persones van escoltar el llavors president del partit, Ramon Trias Fargas, i l’endemà qui llavors ja era president de la Generalitat, Jordi Pujol. 100.000 persones van passar pel recinte de Fira de Barcelona.

El 19 i 20 de novembre de 1994 es van celebrar els 20 anys de Convergència. Va ser a Montserrat, davant de 13.000 persones. Aquell dissabte hi havia jornada de reflexió nacionalista i revetlla popular. I diumenge, festa i acte polític. 

El 17 de novembre de 2004 es van celebrar els 30 anys de Convergència. Vivia la travessa del desert després de perdre, feia just un any, el govern de la Generalitat per l’acord tripartit del president Maragall. No hi va haver festa, però sí una reunió de l’executiva, altra vegada a Montserrat.

El 17 de novembre de 2014, dilluns passat, Convergència va fer 40 anys. No hi va haver festa, ni mítings ni reunions extraordinàries. Només apunts en blocs i articles en algun diari. Com el de Josep Rull, coordinador general del partit, que escrivia a La Vanguardia que el dia que es va fundar CDC ell tenia sis anys. Convergencia.cat s’ha convertit en Convergents.cat. I en la nota dels 40 anys, cap referència a Pujol.

S’acosten eleccions i apareixen senyals que Convergència busca una refundació profunda. I que en el seu projecte de “llista de país”, amb ERC o sense, ha decidit que li convé amagar la marca pròpia per aconseguir que al voltant d’aquesta candidatura pivoti el que es volia compartir sobretot amb ERC: l’expressió majoritària d’una societat plural però unida en l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya.  

El que ja no sé és si comptaven que el primer a sumar-se a la causa seria el fiscal general de l’Estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada