3.4.15

Que no sigui dit que



[Article publicat a EL 9 NOU el 2.04.15]

Pronostico que, a diferència d’altres vegades, de cara a les eleccions que vénen, sobretot les del Parlament del setembre i les espanyoles de final d’any, sentirem menys queixes dels partits per allò de les quotes que els han de dispensar els mitjans públics durant la campanya. Als TN de TV3 compta que tornaran a no firmar les cròniques en senyal de protesta, però els partits amb menys representació, que fins ara sempre es feien els agreujats, passaran de puntetes per la polèmica: gràcies que en parlin.

Reivindicar que el tractament informatiu de les eleccions es guiï estrictament per criteris professionals portaria a parlar cada dia de la campanya de Podemos, quan arribi el moment, o de Ciutadans, per a qui es preveu un creixement que fàcilment els portarà per sobre del pes que –parlant de Catalunya– tenen actualment PSC, PP i ICV. I, francament, no veig aquests partits en la tessitura de reconèixer que ara mateix interessa més, ni que sigui per morbo, el que digui o faci Albert Rivera que Miquel Iceta, Alícia Sánchez-Camacho o Joan Herrera.

Les municipals del 24 de maig seran un entrenament de tot plegat. I ja vivim de ple en aquella paranoia que des de dimarts passat no es pot inaugurar res ni fer actes públics tutelats des dels ajuntaments perquè no sigui dit que són de campanya electoral. “Jo no tallaré cap cinta, només vaig a passejar-m’hi”, deia diumenge l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que dilluns assistia al primer cop de martell d’enderroc de la presó Model. La mateixa picardia que es va retreure a Mariano Rajoy i Pedro Sánchez muntant mítings electorals per Espanya el dia de reflexió de les eleccions andaluses. I podem estar segurs que Trias, Rajoy i Sánchez, com milers de candidats més el dia de reflexió que toqui, no s’estaran de fer un tuit orientatiu per ajudar a pensar una mica a electors propis i aliens.

S’acosten canvis radicals i mantenir quota de pantalla serà l’última esperança per a molts. Fins que perdin fins i tot això. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada