1.8.08

A mossèn Josep Sala, rector i amic

Aquest matí ja tenia la idea del meu últim post abans de les vacances d'estiu. Havia de ser una foto del meu nebot petit, en Jofre, vestit i portant el capgros de la vella a Torelló, i comentant que ja és ben bé que la canalla d'ara pugen diferents.
Però a l'hora que ell devia ballar a la plaça jo era lluny de Torelló, immers en una tragèdia insospitada: el rector de Sant Pere i la seva germana havien desaparegut ahir a Rocabruna, buscant bolets. Buscar bolets al juliol només ho fan els experts, i ells ho eren. Havia passat la nit i no se'n sabia res. L'alcalde i el tinent d'alcalde hi havien marxat de bon matí, 10 persones ho hem fet una mica més tard i altres voluntaris s'havien ofert a venir. Poc després d'arribar a la carena des d'on s'iniciava la recerca, els equips de rescat n'han localitzat els cossos i s'ha confirmat que havien mort estimbats en un barranc.
Ha estat un dia molt dur, i molt injust pels qui teníem Mn. Josep com a amic i com a còmplice de tantes coses. Tenia aquell punt de sorna i sarcasme que a vegades et podia descol·locar, però que si entenies era un fart de riure. I jo, amb ell, m'hi feia un fart de riure.
L'última vegada que ho vaig fer va ser dilluns. Li vaig demanar, en nom de la comissió de la Vall del Ges que munta la celebració unitària de l'Onze de Setembre, permís per penjar l'estelada a Bellmunt, amb motiu del centenari. "Com que si de cas a la presó ja hi aniràs tu, feu com vulgueu. Endavant".
Acabem de fer un ple i hi havia molta emoció. L'alcalde, en Jordi Fàbrega, s'ha emocionat perquè segur que mentre en parlava li passaven pel cap les hores i hores de conversa anant junts a muntanya, i tantes reunions 'de veritat' parlant de la restauració de l'església i del centre de Les Monges, que serà un llegat impressionant que quedarà sempre més vinculat a la seva persona. Jo els deia que eren Peppone i Don Camilo, aquell alcalde comunista i el capellà de poble que va fer furor en novel·la i en cinema als anys cinquanta.
Podria escriure molt de Mn. Josep però ja tindrem ocasió de fer-ho, i més serenament. L'únic que puc fer des d'aquí és un homenatge molt personal, molt discret però molt sincer.
El trobaré molt a faltar. I segur que per tota la gent que ara deu estar pensant el mateix, ell ho deu sentir tant o més.
Bon viatge, i a reveure.

P.D. Em permeto afegir, com a denúncia pública, el correu que he tramès aquest vespre a les edicions digitals de l'Avui i La Vanguardia.

Bona nit
Sóc Xavier Bardolet, regidor i tinent d'alcalde de Sant Pere de Torelló.
A la vista d'alguns comentaris que he vist publicats en relació a la mort de Mn. Josep Sala i la seva germana Maria, em pregunto si no fora convenient algun filtre per evitar la impunitat amb què qualsevol ximple, i ho dic amb aquesta contundència, pot fer ús dels fòrums per escriure-hi bestieses sense saber de què parla. Ho dic com a amic personal de Mn. Sala, que era boletaire expert -anar a buscar bolets a ple estiu només ho fan els idiotes o els experts, i ell era dels segons-, i perquè avui he assistit personalment al rescat i he comprovat, per tant, que per anar del Ripollès a l'Alt Empordà no cal fer 70 quilòmetres, sinó caure per un barranc de 200 metres.
Dic això perquè altres serveis web adverteixen clarament que les tonteries no es publicaran.
Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada