25.8.08

No n'aprendrem mai

Avui és 25 d'agost i diu que d'alguna manera comença el curs polític. Doncs jo també, va. Hi ha una cosa que no em quadra del que va dir ahir el conseller Ernest Maragall: hi haurà acord de finançament perquè aquest acord ha de quedar recollit en els pressupostos generals de l'Estat per al 2009. Molt bé. L'any passat, el Congrés va aprovar els pressupostos per l'any que estem la tercera setmana d'octubre. El 2006 va fer-ho pels de 2007 per les mateixes dates, i tant en el primer com en el segon cas el projecte de pressupost s'havia presentat a finals de setembre.
Si resulta que, ara, el conseller Saura ha pactat amb Madrid una pròrroga de tres mesos per resoldre el finançament català, ens n'anem com a mínim a mig novembre no ja per aprovar-los, sinó senzillament per començar-los a preparar amb el "problema català" resolt. La qual cosa és impossible.
Per què són tan ingenus, els partits catalans i els consellers de la Generalitat?
Si no hi ha pressupostos, no hi haurà finançament. I quan hi siguin, tampoc. I el que s'acabarà estripant serà el marc institucional català, ja sigui amb un canvi de govern o amb eleccions anticipades. Des de Madrid, Catalunya queda molt lluny, i els catalans encara molt més. Sobretot quan encara falten més de tres anys per a les properes eleccions generals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada