12.12.09

La desafecció dels polítics


Acabo de llegir a La Vanguardia el que diria que és una primera referència una mica directa als referèndums d'aquest diumenge. Ho titulen dient que s'espera una participació del 40% i amb el pretext, en el fons, que ahir s'hi va referir en Zapatero des de Brussel·les per dir que tot això de les consultes és un divertimento que no portarà enlloc. I La Vanguardia connecta aquesta percepció de les coses amb la que té José Montilla, que no en parla gaire -gens, de fet- però que pensa essencialment el mateix.

Doncs no sé, però la meva reflexió és que per una vegada que uns quants milers de persones s'afecten mínimament davant d'una mobilització que també té molt de política -i els molts milers més que espero que s'afectin en la jornada de diumenge-, que la resposta dels que no paren de lamentar-se de la desafecció política sigui precisament la de menysprear-ho amb aquesta desídia, farà que la desafecció que els separa sigui encara molt més gran. Fins ara analitzàvem la desafecció vista des dels ciutadans cap als polítics. Ara resulta que també n'hi ha una altra dels polítics cap als ciutadans. Ens hem acabat avorrint els uns dels altres.

Doncs potser sí que és hora d'una bona sacsejada que desmunti discursos, càrrecs i estructures que s'han acabat podrint d'apatia i buscar nous reptes, nous horitzons i noves il·lusions amb cares noves per a aquest país.


Difícilment, en el pitjor dels casos, podran generar menys il·lusió de la que tenim ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada