Un èxit rotund

El fet que més del 95% dels votants d'ahir a Osona s'hagin pronunciat a favor de la independència de Catalunya dóna encara molt més mèrit al fet que la participació hagi superat el 41% a la mitjana de la comarca. Perquè demostra, simplement, que els que no hi han participat són els que, d'haver-ho fet, haurien votat majoritàriament pel no i, abans de fer-ho, han optat per convèncer-se a si mateixos que això d'ahir era una tonteria i no calia ser-ne còmplices.

Vist fredament, jo em veia incapaç, abans d'ahir, d'assegurar que la meitat del cens electoral osonenc és independentista. Si, malgrat tot, algú encara s'entesta a menysprear-ho com a realitat avui ja incontestable, que s'ho faci mirar. Han jugat a menystenir la iniciativa, o fotre-se'n amb ironies més i menys afortunades i a insultar, des de discursos aparentment políticament correctes, la iniciativa, el treball i la il·lusió de centenars i centenars de persones a tota la comarca a qui, malgrat tot, ni els professionals de l'apatia van impedir de viure, aquest diumenge 13 de desembre, una jornada veritablement emocionant.

M'hauria preocupat que amb un 60% d'abstenció el vot hagués estat molt equilibrat, però m'il·lusiona i m'esperança constatar que, ara mateix, en aquesta comarca -que és en certa manera també expressió del país-, la gent que es mobilitza és la que veritablement s'ho creu, i la que no ho fa deu comptar amb l'agraïment i la complicitat de fons dels que, des de la política, prefereixen que ningú no es mogui, que ningú no es pronunciï, que ni ningú qüestioni la realitat de les coses. I que, dient-se d'esquerres, s'han trobat la mar de bé dient i escrivint coses que firmaria qualsevol dreta.

Moltes felicitats a tothom qui avui té motius per sentir-se protagonista d'alguna cosa, fins i tot del menyspreu interessat dels que avui en tenen per sentir-se especialment incòmodes amb el paper galdós que han fet. O els han fet fer, vés a saber.