24.2.10

Bombers al Parlament



He seguit a estones pel 3/24 la comissió del Parlament que investiga l'incendi d'Horta de Sant Joan. Casualment m'he trobat amb les intervencions més dures dels bombers i del cos específic dels GRAF, que sempre s'havien de sentir per part dels diputats que aquelles compareixences no eren cap judici i que només eren per demanar responsabilitats polítiques. Que no s'havien de sentir perseguits, vaja.

Tot plegat em sembla patètic. Tan poc que hauria costat acceptar que tot plegat havia estat una tragèdia i que és terriblement humà que davant d'una tragèdia no pugui haver-hi la mateixa coordinació que tan fàcil sembla veient un power point en una sala de juntes. Segons qui escoltes i segons què llegeixes sembla que et vulguin portar a la conclusió que si aquell dia no hagués estat conseller qui ho era no hi hauria hagut cinc morts.

No recordo que amb motiu de la tragèdia de l'11S de Nova York es muntés cap comissió d'investigació per buscar responsabilitats polítiques per les morts dels bombers que van quedar sepultats per les Torres Bessones que els van caure a sobre. I si a cada una de les víctimes d'aquell atemptat, com als centenars de víctimes d'Haití que no coneixerem mai i que segur que han mort després d'agonitzar durant dies sota la runa, hi haguéssim posat un micro i una càmera per escoltar la seva desesperada petició d'auxili i els renecs per no ser atesos mentre morien de mica en mica, quedaríem garratibats.

Davant d'incidents molt menors que l'incendi d'Horta de Sant Joan he viscut les tensions, els nervis i les discussions entre grups de rescat o brigades d'intervenció que costa molt coordinar amb la pressió afegida que suposen les circumstàncies del moment. És terriblememt humà que sigui així, i és terriblement lògic acceptar-ho d'aquesta manera. El que fa fàstic és que, malgrat que s'hagi d'insistir cada mitja hora en el contrari, l'objectiu d'una comissió del Parlament sigui el de buscar "responsabilitats polítiques" a base de plantejar interrogatoris judicials a desenses de testimonis a qui, d'entrada, "volem manifestar el reconeixement a la seva tasca, que no posem en dubte en cap moment". Quan, en realitat, si alguna responsabilitat deu haver-hi en la descoordinació d'un operatiu tan complex com aquell, si alguna cosa no pot ser de cap manera és política.

Ho sento, però jo no em veuria amb cor de fer tallar el cap de ningú ni per les responsabilitats tècniques d'aquest incendi. Pensar que als bombers els ha de ser igual que morin cinc companys en l'extinció o que puguin viure la seva feina amb desídia, sense ser conscients que al seu ofici inclou el risc de deixar-hi la vida, em fa posar la pell de gallina.

Hi ha molta gent que ha mort quan no li tocava fer-ho. I tot el que sigui corregir i millorar els protocols d'actuació per extremar les garanties de seguretat de qualsevol feina, fins i tot les de més risc, endavant. Però estic convençut que això no ho aconseguirà mai una comissió d'investigació del Parlament. Entre moltes altres coses perquè, sincerament, penso que és el que menys li interessa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada