La llei de l'aranès és antiestatucional

A mi que m'ho expliquin, però em sembla que arran de l'aprovació de la llei de l'aranès acabo de descobrir una planxa bastant impressionant (o un lapsus bastant revelador) de l'Estatut de 2006. Bàsicament que en un article reconeix l'oficialitat de l'occità però que un altre, 26 articles més tard, ja l'ha oblidat. I si no analitzeu-ne la transcripció literal de l'articulat. Aviam si al final encara m'hauran de fer diputat a mi:

Article 6.5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. [D'acord amb què? Amb el que estableixen sobre l'occità o d'acord amb el que estableixen com a concepte de llengua oficial?]

Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.

Clar que també podríem considerar que l'article 32 només considera oficials el català i l'occità, que ja seria la repera.

Clar que també ens podran dir que l'oficialitat de l'occità no s'ha d'entendre en els mateixos termes que l'oficialitat del català, que per alguna cosa es diu que tot plegat estarà subjecte al que estableix l'Estatut -o sigui, un equívoc darrere un altre- i les lleis de normalització lingüística.

Clar que l'Estatut és el que és, i al final n'acaben fent el cas que en fan.