19.2.11

Pa d'àngel

Foto de l'Albert Llimós

[Article publicat a EL 9 NOU el 18.02.11]

La contra d’avui no és gens original. Ho serà quan d’aquí a 500 contres més no hi hagi hagut motius per tornar a parlar del mateix, que és el que em temo. I això és el que la fa extraordinària. A aquestes alçades de la setmana, quan tot recupera la normalitat i els Goya osonencs ja deuen portar un parell o tres de dies de classe, és un bon moment per valorar que el que ha passat és molt gros.

Perquè fa un any, a aquesta hora, en Francesc i la Marina també devien ser a classe –o a fer un volt, si ja és cap de setmana– i no crec que els vingués d’aquí que Ágora, la producció més cara que s’ha fet mai a l’Estat, no recollís cap dels grans premis en la cerimònia dels òscars del cinema espanyol de 2010.

Un any després, la Marina ja ha plorat a l’escenari davant de tota aquesta indústria i somia a ser actriu. I en Francesc ja ha superat la vergonya de les primeres entrevistes després de veure’s cap de cartell d’una pel·lícula que va començar amb el conserge portant un paper a classe i un primer càsting que va ser un pim-pam que li va fer pensar “ui, això s’acaba aquí...”.

Quan Pa negre va arrasar als Gaudí amb 13 dels 15 premis a què optava, va ser fins i tot estrany que un dels pocs que no va rebre fos el que aspirava a tenir en Francesc. Clar que optava al d’actor protagonista, i el llistó el tenia molt amunt.

Pocs dies després, a Cinema 3 insinuaven si no caldria plantejar-se això de fer competir nens en uns premis de cinema. Perquè de la mateixa manera que guanyar-lo pot ficar-te a dins d’un núvol, perdre’l pot ficar-te dins d’un trauma. I potser tan perillosa com innecessària sigui una cosa com l’altra, sobretot si ets un nen/a i que la vida, amb tots els seus reptes i expectatives, tot just comença. Segur que ara mateix en Francesc i la Marina no canviarien per res aquesta meravellosa pel·lícula que acaben de viure. Del que ara es tracta és que aquesta pel·lícula no els canviï a ells, i que continuïn donant motius per dir-ne el que n’hem pensat fins ara: que són un tros de pa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada