Fora de test

[Article publicat a EL 9 NOU el 25.02.11]


Divendres passat va fer 250 dies que a Bèlgica no tenen govern. Van superar la marca de l’Iraq, que fins llavors tenia el rècord mundial amb 249. S’entén per tenir govern disposar formalment de l’òrgan a qui se li reconeix jurídicament la potestat de governar. D’altra manera, l’Iraq podria passar actualment com a exemple de govern que no governa, i Bèlgica de país que no necessita cap govern per anar tirant, que és el que ha fet fins ara.

Hi ha hagut intents de desestabilització, però. Un dels més contundents va ser l’acció de l’autoanomenat Front d’Alliberament del Manneken Pis, de Geraardsbergen –manneken vol dir nen que fa, i pis vol dir el mateix que aquí–, que dies enrere va segrestar l’estatueta per reivindicar que és la més antiga del país. Més que la de Brussel·les, que s’emporta totes les fotos dels turistes. Va ser la resposta a un reportatge de la televisió flamenca que insistia en aquesta tesi i que treu de polleguera els habitants de Geraardsbergen. Com en els segrestos de veritat, va haver-hi carta, reivindicació i cita, a la qual van convocar l’alcalde del poble per obrir negociacions.

Van quedar a la plaça. I llavors es va saber que l’escamot en qüestió era un grup d’alumnes de l’escola, que havien resolt la mar de bé un treball de team building –funcionament d’equip– fins al punt de tenir el poble amb l’ai al cor i la policia mobilitzada pel que pogués ser. Diu que, un cop aclarit, l’alcalde els va renyar una mica, però que a en Manneken el van trobar amagat en una torre medieval pixant-se de riure.

L’episodi m’ha recordat el cas d’Èric Bertran, aquell jove que amb 14 anys va enviar cartes exigint l’etiquetatge en català en nom de L’Exèrcit del Fènix –de Harry Potter–, i que va ser detingut i enviat a l’Audiència Nacional amb ganes d’aplicar-li poc menys que la llei antiterrorista. És el nostre drama: que aquí sempre hem anat tenint governs, però dels que quan els toques segons on, només saben començar a pixar fora de test.