19.8.11

El segle del robatori



[Article publicat a EL 9 NOU el 19.08.11]

Encaixo de ple en el perfil que diu que el 70% dels visitants del Louvre de París hi van per veure la Gioconda. La prova és que, sense fer trampa, si ara mateix em demanessin un altre quadre que s’hi exposa no en sabria dir ni un. I també encaixo en el perfil que diu que el 95% dels que veuen la Gioconda al Louvre, el primer que diuen és que la troben molt petita. Perquè és exactament el que jo vaig dir.

Sempre defensaré que amb l’art passa una mica com amb les terrasses d’estiu, que sovint creixen més pel públic que apleguen al voltant que no pas pel prestigi que mereixen. Perquè el públic crida públic. I llavors et trobes gent fent cua per entrar en un local que vessa, mentre al del costat, paret per paret, no hi entra absolutament ningú. És el públic el que ho fa interessant, i la falta de públic el que ho fa prescindible.  I l’atzar, sovint, acaba essent més determinant que el mèrit.

Que no sigui que es riu una mica d’això, la Gioconda. Perquè ja és mala sort que de les 30.000 obres que s’exposen al Louvre, amb la quantitat d’hores que hi devien dedicar els seus creadors i el nivell que se’ls ha de suposar com per poder formar part d’una de les millors pinacoteques del món, tot s’acabi reduint a un quadre. Del qual, a més, ni tan sols es té clar ni el sentit, ni el context, ni la història, i del que fins i tot hi ha qui defensa la idea que Da Vinci hi fa sortir Montserrat.

Compta que aquest cap de setmana encara hi tindrà més gent, la Mona Lisa. Perquè farà 100 anys exactes que un dels empleats del museu va despenjar el quadre de la paret, se’l va amagar sota la bata i se’l va endur fins a Florència, en un acte de patriotisme per retornar el quadre d’allà on havia sortit.

Dos anys, la van tenir perduda. Diu que va fer-ho un traficant que va començar a encarregar-ne còpies idèntiques per vendre-les com a originals. I que fins i tot Picasso va ser interrogat per l’episodi, perquè tenia gelos a Da Vinci. Amb històries com aquesta, què importa, el quadre? Doncs au, a fer cua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada