Un metro de barra

[Article publicat a EL 9 NOU el 12.08.11]

Aquesta setmana no ha estat notícia –de fet sí, però enmig de tant esvalot no s’ha sentit– que el PSOE de Madrid ha demanat descomptes del 80% en l’abonament de metro de tres i set dies per als assistents a la propera festa de l’Orgull Gai. Més que res perquè la setmana que ve es beneficiaran d’aquest descompte els centenars de milers de joves –diu que n’esperen un milió llarg– que s’hi arribaran per veure de prop el papa de Roma, que anirà en cotxe.

El cas és que, potser per la tensió del moment i amb els indignats de punta contra Déu, contra el papa i contra bastant tot, la responsable de Transports ha dit que no ho descarta. Però amb unes determinades condicions, com per exemple que els garanteixin la compra d’uns quants centenars de milers d’abonaments. Els que munten la visita del papa n’han comprat 600.000, per exemple, que ficaran a les motxilles dels que s’han inscrit a la trobada. La llàstima és que ara que ja els tenen, al metro de Madrid han convocat vaga.

Pot ser un col·lapse monumental, amb els indignats de sempre que la Policia ja fa dies que té vigilats, i ara barrejats amb els pelegrins indignats perquè hauran pagat uns abonaments de metro que no podran fer servir. O sí, però no mentre el papa hi sigui, que és quan hi ha anunciada la vaga. De manera que si es posen d’acord i s’envien missatges entre ells podran muntar grups de 5.000 i repartir-se per les 300 estacions de metro per bloquejar trens i andanes i indignar els clients de tota la vida, que a sobre paguen el bitllet al preu que toca.

A tot això afegim-hi el debat previ que ja fa dies que dura sobre els 50,5 milions d’euros que costarà la visita, i els beneficis que la mateixa organització preveu que doni, de 100 milions. Que un acte com aquest s’hagi d’acabar justificant en termes mercantils és paradigmàtic del món d’avui: si els valors de la religió ja fa temps que cotitzen a la baixa, almenys que puguem treure suc als del papa, ni que sigui com a fons d’inversió.