Infeliç aniversari

[Article publicat a EL 9 NOU el 02.03.12]

El propòsit de l’article d’avui era desanimar una mica aportant dades del sobrecost que representa que aquest 2012, ja maleït d’entrada, hagi de digerir a sobre un dia més per culpa del 29 de febrer. El que passa és que vaig consultar sobre “quant val un dia” a les meves fonts de referència i, d’entrada, el primer que em va sortir van ser les tarifes del pàrquing de Barajas i els preus d’una residència canina de Veneçuela, que estan molt bé però ja no surten tant a compte quan hi sumes el viatge des d’aquí.

De manera que em centraré en un altre tema que desanima, i és veure com aquesta setmana ha passat sense pena ni glòria el 50è aniversari de la cinta de casset, que es va inventar la Phillips i que pocs anys més tard va acabar de revolucionar el món en general quan ja s’hi podia gravar. Ara quedaríem parats si demanem a la canalla què és això de la foto. Estem tan enlluernats amb el congrés de mòbils de Barcelona i els ingressos que hi deixarà –no pas aquí– fins al 2018, que ja ens passen per alt les llargues hores de música i de converses enregistrades, les còpies per portar al cotxe, els milers de voltes de bolígraf per endreçar una cinta esconyada i la paciència de carregar-hi, línia a línia, un joc d’ordinador a l’Amstrad CPC-6128. La revolució tecnològica està convertint en salts de 15 dies el que abans eren etapes de 15 anys, fins al punt que les novetats ja gairebé ni ens impressionen. Com deia l’altre dia Eric Schmidt, president de les meves fonts de referència, la tecnologia se’ns ha acabat fent tan quotidiana com l’electricitat, amb qui convivim cada dia sense ser-ne ni conscients.

Sóc dels que encara vam arribar emocionats a casa el dia que en un saló Sonimag ens van presentar el DVD i ens van al·lucinar congelant l'instant d’una pel·lícula convertint el fotograma en una imatge impecable. Ara, ni ens sorprendrà el dia que el personatge del fotograma ens salti directament al menjador convertit en holograma, per xerrar-hi una estona.