18.5.12

I si calléssim una mica?


[Article publicat a EL 9 NOU el 18.05.12]

Una de les frases més sensates que he sentit en aquesta setmana tritràgica –entre Grècia, Bankia i la prima única, bàsicament– la vaig enganxar anant en cotxe i no em vaig poder aturar a aplaudir-la, tot i que per ganes ho hauria fet. “Que els grecs se’n vagin de l’euro, o no, però que callin [els que en parlen]; que no hi ha res que generi més incertesa que anar-hi donant voltes tot el dia”. I em va semblar la millor, a més, situant-la entre altres frases d’eminents economistes que en les últimes hores s’havien consagrat com a nous profetes de l’apocalipsi anunciant que Catalunya seria intervinguda al novembre i que Espanya arribaria als sis milions d’aturats a l’octubre. Les tesis, d’Edward Hugh i de Santiago Niño Becerra, van encapçalar titulars de notícies i tertúlies i van escampar-se com la pólvora per les xarxes socials, com si fossin la sentència definitiva davant del desastre en què vivim abocats.

Des del respecte que tinc i tindré sempre per persones que em donen 50.000 voltes en coneixements d’economia –i coneixements en general, diria–, també afegiré que començo a estar una mica fart de sentir lliçons per tot arreu dels que ara troben explicacions a tot i són capaços de posar dates a la fi del món en etapes de mig any. I per extensió, dels que tenen tanta facilitat per empatitzar només amb els pitjors discursos possibles i projectar la taca negra de pessimisme fins a fer-nos creure que més val deixar-ho córrer, perquè no hi ha res a fer.

Després denunciarem mercats i les agències de ràting perquè posen nota a la solvència de l’economia no pas per allò que és capaç de produir, sinó per la confiança que és capaç de generar. I mentrestant som nosaltres mateixos els que preferim desconfiar de les nostres pròpies possibilitats perquè, al capdavall, d’aquí a mig any ens hauran intervingut la Generalitat i d’aquí a menys de mig any ja serem sis milions d’aturats a tot l’Estat.

Ho sento, però davant dels apocalíptics jo em quedo amb els que creuen que hi ha marge per a les solucions i ens apel·len a confiar en un canvi de paradigma que canviï les regles del joc, i que ens necessita. Però això demana gent activa, i no resignada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada