Encara guanya en Bruce

[Article publicat a EL 9 NOU el 25.05.12]

En el celebrat discurs de Joaquim Maria Puyal com a flamant català de l’any per votació dels lectors d’El Periódico va dir que la diferència entre la informació dels periodistes i la de les xarxes socials és que la segona circula sense necessitat d’avals. M’hauria agradat trobar-ne més per contrastar les dades que passo a exposar, però diria que deu anar bastant per aquí: aquest divendres a la nit es destinaran 100.000 watts de so a neutralitzar la xiulada monumental que l’estadi Vicente Calderón dedicarà a l’himne nacional d’Espanya, que per evitar més traumes sonarà en la seva versió més curta, que no arribarà a mig minut.

És una potència  d’elefant, que malgrat tot no arribarà als 120.000 watts que sol portar en Bruce Springsteen de gira –a banda dels 10.000 que hi posa personalment–, però que per cantar alineacions i emetre l’himne del campió un cop acabat el partit deurà ser dels lloguers d’equips més mal amortitzats d’aquest 2012.

Perquè ens entenguem, un concert d’orquestra de festa major al mig de la plaça, d’aquests que hi van una mica, està entre sis i vuit vegades per sota d’aquesta potència. Però parlem, a més, d’una hora i mitja de música –o de tres, si és el ball de nit– i per sonoritzar la Rosó i una dotzena de músics. Al Calderón hi engegaran un miserable MP3 que al camp no sentirà ningú i que per televisió podrien situar fàcilment en primer pla remenant, simplement, els botons de la taula de so sense necessitat de cap bafle. De manera que amb l’equip de la Maravella, o del mateix Vicente Calderón, podrien aconseguir exactament el mateix resultat.

La final de la Copa sense Rei arriba plena de novetats. D’entrada, que ell no hi serà. I després, que a diferència del que sol ser habitual, el minut més vist i comentat de la vetllada no serà l’últim, sinó el primer. Per veure què passa i com sona el moment televisiu més esperat de l’any. O sigui que ni Guardiola, ni Bielsa: avui el nostre home serà el mesclador de so.