[Article publicat a EL 9 NOU el 20.07.12]
El lector em permetrà, ara que ha tornat a ser notícia, un autohomenatge a l’article que fa just un any vaig publicar en aquest mateix espai dedicat a l’aeroport de Castelló, que deu ser l’únic del món que després de trobar-te’l indicat per tot arreu, quan hi arribes et saluda un simple vigilant que se’n fot bastant de tot i et diu que no passis perquè no hi ha avions, ni empleats, ni papers per tenir ni una cosa ni l’altra, de fet. El 19 de juliol de 2011 érem completament sols, ell i jo, fent-la petar. D’aquí que l’aeroport me’l senti una mica meu, perquè aquell dia me l’hauria pogut quedar. Pel que fa al vigilant, si a tothom explicava el mateix que a mi, deu estar acomiadat des de fa temps.
Com vaig fer llavors, un any després he tornat a entrar a la web, que es
diu aerocas, i he comprovat que des de la meva visita han passat només dues
coses: que el castellonenc Raúl Lozano va participar aquell mateix estiu a una
exhibició d’aeromodelisme a Springdield (Estats Units), i que el director
general de l’aeroport, Juan García-Salas, va participar al novembre al 3r
Congrés Obert i Virtual Castelló 2020 per anunciar que, segons les previsions,
els primers avions arribarien a l’abril de 2012. Que segons com t’ho llegeixes
sembla que ja estaven venint. Doncs no, mira.
Al final, aquesta setmana, i enmig del desert fins i tot de decència que és
aquest aeroport, d’avió n’ha arribat un, lletgíssim, que és el colofó a una
estàtua suficientment monstruosa -si més no en envergadura- dedicada al pare de
la idea i també d’Andrea Fabra, la del “que se jodan” al Congrés, que en total
costarà més de 400.000 euros.
El moment que vivim converteix la història de l’aerocas en un acudit, però
no per això deixa de ser una vergonya. Per això que demanaria, almenys, que el
Consell Comarcal del Ripollès aprovés una moció per desmentir cap mena de
relació amb l’autor de l’escultura, que es diu com ell però, afortunadament,
sembla que prefereix posar-se l’accent al revés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada