La partícula de Déu

[Article publicat a EL 9 NOU el 06.07.12]

Com que sembla que finalment s’ha confirmat la teoria de Peter Higgs i s’ha trobat el bosó que ell mateix va pronosticar fa més de 40 anys, ara jo faré la meva sobre per què se’l coneix com a partícula de Déu. D’entrada hi ha una cosa divertida, i és que l’eminent Higgs no es parla amb la premsa perquè és ateu, i el principi bàsic d’un ateu és no donar mai cap mèrit a Déu. Com que la premsa ho va fer perquè la gent entengués de què anava la seva teoria –l’origen de la matèria i l’univers, bàsicament–, es va enfadar.

Higgs s’hauria enfadat encara més si arriba a escoltar, per exemple, el que va dir la Conferència Episcopal Espanyola sobre el cas: que donar el nom de Déu a una partícula per explicar l’origen de la matèria és tant com donar per bo que alguna cosa hi va tenir a veure. I quan fins i tot la ciència s’ha de referir a Déu per explicar les coses, vol dir que anem bé.

Amb tot, al concepte “partícula de Déu” jo hi veig almenys tres accepcions que anirien en contra del discurs que ha mantingut l’Església sobre l’origen de l’univers. Vegem-ho:

Primer. La partícula de Déu podria ser directament un tros de Déu, que seria fort perquè sempre s’ha cregut que no té forma material. Tot i que s’ha de dir que el bosó de Higgs tampoc en té gaire, perquè només es genera per fregament a velocitat de la llum i se li calcula una vida útil d’una bilionèsima part de la bilionèsima part d’un segon. I Déu és etern, en principi.

Segon. Podria ser la partícula que Déu va fer servir per crear el món. Amb la qual cosa arribaríem a la conclusió que fins i tot Déu, al seu dia, va recórrer a una instància anterior a ell per poder-lo tirar endavant. Ara que hem trobat d’on ho va treure, i a la vista de com tenim el panorama, no estaria malament fer un món nou al costat, a veure si hi estem millor.

Tercer. Que és el que temo, podria ser el renec que cada dia dels últims 40 anys, abans de marxar a casa, l’encarregat de l’experiment ha hagut d’anar repetint mentre no se’n sortia.