La meva sèrie d'estiu

[Article publicat a EL 9 NOU el 13.07.12]

Estic bastant amb el que deia Albert Espinosa, creador de Polseres vermelles, respecte a l’impacte de l’estrena de dilluns a Antena 3 per tot l’Estat: que els comentaris despectius a la xarxa pel seu origen català eren una anècdota davant dels que es van emocionar per la sèrie i que la van fer rècord d’audiència amb tots els indicadors apuntant a l’alça per dilluns que ve. Sempre hi ha, però, qui burxa, projecta i sobredimensiona determinades reaccions molt per sobre d’allò que realment representen. I contribueix, per tant, a una espiral més odiosa que l’odi que pretén escampar. Si jo fos un espanyol de bona fe –que també n’hi ha, només faltaria–, també m’indignarien els comentaris de determinats patriotes que corrien dilluns per la xarxa.

Devia ser per vèncer aquests estereotips que Antena 3 ja es va cuidar prou de promocionar la sèrie com “la història que va emocionar Steven Spielberg” –que n’ha comprat els drets, és veritat–, més que no pas “la sèrie de TV3 que va triomfar a Catalunya”. No fos cas que amb aquest preàmbul ja s’haguessin quedat sense marge per a l’estrena.

Consti que no és aquesta la millor setmana per sortir en defensa d’Espanya, ni molt menys dels que la governen. De fet, si alguna cosa els ha tocat demostrar és que fa temps que ja no ho fan, però que són suficientment ingenus o repel·lents –que ho triïn ells– per celebrar-ho ovacionant-se ells mateixos mentre s’anuncia la retallada més colossal de tota la història de la nostra democràcia moderna. Però també està bé recordar que, malgrat tot, hi ha una Espanya absolutament normal de gent absolutament normal que té tot el dret a viure al marge de debats i dilemes que massa sovint els fem empassar.

Personalment, el que em va saber més greu és que darrere el fenomen Pulseras rojas va passar per alt una campanya que vaig començar personalment per demanar a TV3 que reposi el Sí, ministre. Enyoro molt en Jim, en Humphrey i en Bernard.