Cafè amb vàter

[Article publicat a EL 9 NOU el 05.10.12]

Seria interessant saber, al llarg de la història, quants cafès, aigües, refrescos i bosses de patates s’han consumit als bars del país com a coartada per poder anar al lavabo. He fet un estudi –hi he pensat una estona, bàsicament– i em surt que poden representar tranquil·lament el 7% del volum de negoci al cap de l’any. Déu n’hi do.

També seria interessant saber quanta gent ha entrat d’incògnit en un bar per anar al lavabo sense consumir, i quants valents ho han fet malgrat el cartell de la porta que diu que el lavabo només està a disposició dels senyors clients.

També seria curiós saber quants d’aquests últims han hagut de marxar amb la cua i alguna cosa més entre cames després que, un cop a dins, resulta que per anar al lavabo has de reclamar la clau a la barra, i ells no n’han tingut prou per demanar-la. I també estaria bé, per últim, tenir dades sobre quants n’hi ha hagut que un cop sortejats tots els obstacles i remordiments per arribar fins al lavabo, no s’han atrevit a fer-hi res després de quedar enganxats al terra i tenir la sensació que amb dos minuts més ja no en sortirien.

Per això entenc els del gremi de restauració de Barcelona, que han posat el crit al cel contra la nova ordenança municipal que els obliga, si tenen terrassa a l’exterior, a autoritzar l’ús dels lavabos a tothom, siguin clients o no. Diu que és un peatge afegit al valor afegit que, per ells, els representa poder ocupar un tros de via pública. Però d’entrada ja els comportarà perdre el 7% del negoci que deia abans, i que a partir d’ara tinguin més cua al vàter que a la caixa.

Compta que algun cèntim de més ens hi posaran per pagar-s’ho. Però davant del risc que la situació es desbordi i el terra enganxi encara més, proposo seguir la idea que fa poc va tenir el ministre de Medi Ambient de Taiwan: que els homes ho facin tot asseguts, també; com les senyores. És més net i més segur. Perquè mira que el forat és gros, però no hi ha manera.