El dia de la hilaritat

[Article publicat a EL 9 NOU l'11.10.12]

Un dels errors més colossals que ha comès Espanya al llarg de la història ha estat renegar, per gelosia, de la catalanitat de Cristòfor Colom. Si no hagués estat per això, aquests dies el tindríem a totes les portades de Madrid com a model a seguir enfront de les aventures separatistes i exponent d’una història d’èxit, fruit de la suma de l’emprenedoria catalana i la generositat de la Corona a favor d’una causa comuna i a major glòria de l’imperi.

Però com que els feia ràbia van decidir que fos genovès malgrat que en cartes personals trobades en arxius d’Itàlia i Alemanya hi signa com a Colom, que té família documentada a Barcelona i que va ser el primer virrei d’Amèrica, càrrec que com a tal només coneixien a la corona d’Aragó, i no a la de Castella. Per acabar-ho d’arreglar, que les dues corones s’haguessin unit feia 23 anys pel casament –tot apunta que interessat– entre Ferran i Isabel no quita que, de fet, els uns continuessin essent estrangers per als altres, com Colom s’ho va haver de sentir més d’una vegada per Madrid quan hi anava a veure els reis i a buscar calés. Una mica com passa ara, de fet.

De manera que si a Colom li deien estranger essent català no convenia deixar-ho documentat per a la història, no fos cas que amb el temps s’acabés demostrant que el desencontre de Catalunya amb Espanya no té l’origen en la disposició addicional tercera de l’Estatut sinó que, com a mínim, ja es remunta a finals del segle XV. Per això no podia ser català. Com tampoc podia ser espanyol, perquè dir a un espanyol que era estranger dins del seu propi país només hauria trobat explicació en la psicoanàlisi, que llavors encara no existia.

Total, que aquest 12 d’octubre ningú no parlarà de Cristòfor Colom. Tot un heroi nacional sense nació, pobret. Només ens consola saber que, en realitat, tampoc n’hi ha per tant. Tinguem en compte que si va descobrir Amèrica va ser per error. Ell el que volia era arribar a l’Índia en barco per la dreta.