19.4.13

Galeria dels proscrits




[Article publicat a EL 9 NOU el 19.04.13]

Fa molts anys que no entro a un museu de cera. L’última vegada, a Barcelona, diria que el príncep Felip estava agenollat en una mena de sala d’estar jugant a l’Ibertren amb tota la família mirant-se’l –compta que llavors ja no feien gaire res, tampoc–, i el seu pare encara no anava amb crosses. Al de Madrid no hi he estat mai, tot i que la web està molt bé i t’hi pots passejar des de casa, que no fa tanta por. I és, d’altra banda, un dels més actualitzats del moment tant per les figures que hi posa com per les que treu. Ara té anunciades les de l’Alaska i del papa nou, per exemple. I s’ha fet famós per haver retirat al seu dia Jaime de Marichalar, Iñaki Urdangarin i ara Isabel Pantoja, per falta d’exemplaritat. Els dos primers, apartats de la família reial. I la tercera, del seu marit torero en pau descansi, amb qui en realitat ha passat més anys al museu que a casa.

Pateixo una mica per la infanta Cristina. En realitat no pateixo gens, és un dir. Però si la direcció del museu aplica el mateix criteri a la infanta que a la Pantoja, si la jutgen i la condemnen arribarà el dia que l’estampa de la família reial quedarà limitada al rei, la reina i la infanta Elena soltera, amb el príncep i la Letizia exposats a part, com ja passa, i la Cristina defenestrada al rebost o, com a molt, disfressada de cheerleader al costat del seu home, que ara treballa a esports.

I no entenc per què. Podrien muntar una galeria de proscrits per explicar als visitants què se’n fa de la gent dolenta, a la vida. Que a diferència de la premsa i de les xarxes socials, on es converteixen en trending topic, al museu se’n van de dret al racó de pensar i ja no en surten mai més. Tota una lliçó. Pensant fins i tot en les escoles que hi van passant durant el curs.

Aquest 2013 el Museu de Cera de Barcelona fa 40 anys. Si dimarts us agafa a la Rambla hi podeu entrar. Després fins i tot us semblarà més maca, tan plena de llibres, de roses, de petons, de país i de vida. I que duri. Feliç Sant Jordi!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada