És l'hora de la patrona

[Article publicat a EL 9 NOU el 26.04.13]

Arriscat precedent el que dimarts va obrir el president Mas amb el discurs institucional de Sant Jordi. Entre moltes altres coses, perquè és patró de Catalunya com la Verge de Montserrat n’és patrona. D’acord que hi ha uns anys de diferència: Sant Jordi ho és des de 1456 i La Moreneta des de 1881. Però si ens creiem el discurs sobre igualtat d’oportunitats que tant es porta, un i altra mereixen el mateix tracte i que el president també surti aquest dissabte a dir alguna cosa. Ni que sigui un simple “marededéu”, que seria alhora homenatge i síntesi del moment.

Començant pel Barça. Portem tres Santjordis seguits de mal en pitjor en els partits que coincideixen amb la diada. L’any passat –era el dia 24, d’acord–, va ser el de l’empat a 2 amb el Chelsea que va deixar el Barça fora de la final de la Champions. El 2011, la final de la Copa del Rei –era el dia 20, d’acord– la va perdre a València contra el Madrid, que va marcar a la pròrroga. I aquest dimarts, això del Bayern. Les invocacions al cavaller –que de fet era turc i no va arribar a conèixer el Barça en vida, no ens enganyem– no hauran donat resultat ni el 2011, ni el 2012 ni el 2013. O sigui que al marge del que passi al Barça, també cal fer alguna cosa amb Sant Jordi. Ho sento. 

Potser ha arribat el moment d’apostar per la Mare de Déu de Montserrat, a veure què passa. D’entrada, com que va sortir d’una cova és més de la pedrera. Això té molt de missatge tenint en compte com se l’ha tractat aquesta temporada. Aquest dissabte és el seu sant, i el Barça pot ser campió de Lliga si guanya a Bilbao i el Real Madrid perd el derbi. És més: si el Barça guanya ja serà campió durant un quart d’hora, entre 3/4 de 8 i les 8; llavors comença el Madrid i ja tindrà un punt.  

I hi ha una altra cosa. De sant Jordi no s’explica mai que, tot i matar el drac, ell també va acabar malament. La Mare de Déu, en canvi, en va tenir prou agafant un son més llarg quan va ser l’hora. No hi ha color.