La premsa nacional de Catalunya

L'article que aquest divendres em publiquen al Torelló coincidint amb el seu número 2.000. Moltes felicitats a tothom qui ho ha fet i ho continua fent possible!

Quan es va saber que TV3 es desprenia de productores i que cobriria les corresponsalies fent més estreta la col·laboració amb els mitjans locals, a un desafortunat portaveu del comitè d’empresa se li va escapar que això aniria en detriment de la qualitat. “Les televisions locals no estan acostumades a fer informació de territori”, va dir literalment. I que ningú, afegia, podria fer tan bé la feina com les delegacions de TV3.

Des d’aquesta setmana, Catalunya Ràdio s’ha quedat sense corresponsals a comarques. Suposo que a aquest desafortunat portaveu ja li ha semblat bé que se’n faci càrrec gent de la casa, enviada des de Barcelona, perquè compta que en deuen saber més. Afortunadament no pensa el mateix la immensa majoria dels seus treballadors, rebotats contra la mesura que desmantella una pota important de la seva raó de ser, que és ser ràdio nacional de Catalunya. I per tant, feta i pensada, també, des de cada territori concret d’aquest país.

En un moment de crisi és legítim lluitar per tots i cadascun dels llocs de treball en perill. També en els mitjans de comunicació públics i privats, petits i grans. Però haver-ho de fer a costa de desacreditar la xarxa humana del periodisme que hi ha a comarques no fa cap favor a la causa dels que es creuen que són els únics que en saben, i que per això haurien de ser els únics que compten.

TV3 i Catalunya Ràdio són una estructura d’estat, sí, això de què ara tant es parla. Però ho és tant o més la xarxa comunicativa que representa la premsa local i comarcal, que en el cas de Catalunya continua essent un referent europeu per la riquesa, pluralitat i consistència de tantes i tantes capçaleres farcides de continguts exclusius. I uns continguts, a més, que ningú com la gent del territori pot explicar perquè ningú com els informadors del territori coneix tan bé com ells.

Aquesta setmana, el Torelló fa 2.000 números que ho demostra. És una de les experiències de comunicació local més reeixides que es coneixen, i així ha quedat reflectit en els estudis del Baròmetre de la Comunicació a Catalunya, que situa el setmanari en un nombre de lectors igual o superior que publicacions comarcals o fins i tot d’àmbit superior.

Perquè més enllà del valor que per si mateix ja és la informació local, moltes vegades és el primer esglaó d’una cadena de projecció que acaba arribant a la resta de mitjans i que, d’altra manera, seria impossible de conèixer. Com més s’apropa la lupa a tocar del nostre entorn immediat, més informació i més diversa en surt. I això, els mitjans de casa ho fan com ningú.

O sigui que moltes felicitats per aquests 2.000 Torelló i pels milers de lectors més que teniu cada setmana. A continuar fent país i a continuar posant el granet de sorra a això tan important que és la premsa nacional de Catalunya!