Territori català lliure

[Article publicat a EL 9 NOU el 03.05.13]

Seria interessant que en el viatge que s’està muntant per anar a Mart i no tornar hi tinguéssim algun català, que fos el primer de baixar del coet i aprofités el moment per conquerir-lo. Posats a ser territori català lliure i tal com tenim el pati, ara mateix veig més fàcil aquesta opció que qualsevol altra. Perquè si finalment tira endavant la missió, que porten des d’Holanda, el tema de la sobirania de Mart acabarà sortint en un moment o altre, segur. Les nacions sense estat haurien de tenir preferència, i suposo que a Espanya no hi tindrien inconvenient. La jurisdicció se’ls acaba a la lluna de València, ara mateix.

Ho dic perquè fins ara ja han aparegut un miler de voluntaris i no en tenim cap de per aquí, tot i que n’hi ha de 30 països. També és veritat que la convocatòria continua oberta perquè el primer vol el preveuen per al 2023 i costarà uns 6.000 milions de dòlars. A partir del segon, com que ja sabran per on s’hi va, només en valdrà 4.000. Però això vol dir que només hi cabrà gent molt rica o molt subvencionada, com proposo que podria ser el nostre cas.

Si ens hi va la sobirania nacional i el reconeixement internacional, hauríem de mirar d’arraconar una mica de pot per a la causa. La resta diu que es pagarà amb els drets televisius de la transmissió del dia a dia de la vida de Mart. Si els que hi han d’anar s’hi han de quedar per sempre, almenys que puguin explicar una mica com va. 

Corre una mica de pressa, perquè el projecte Mars One, que és així com es diu, vol tenir triats els primers 24 membres de l’expedició el 2015. A partir d’aquell moment hi anirà enviant més gent, de mica en mica, cada dos anys. En el millor dels casos, si finalment hi ha referèndum el 2014 i ja ens donen l’estat propi, l’astronauta català sempre serà a temps de renunciar i donar pas al primer reserva, que ben content que estaria. També sabria greu, clar, que just quan t’acaben de donar la independència hagis de deixar el país per no tornar mai més.