Afecte 'vintage'

[Article publicat a EL 9 NOU el 24.05.13]

El retorn d’Aznar aquesta setmana ha deixat massa en segon terme, trobo, una efemèride que per la part que ens toca hauríem hagut de celebrar per un doble motiu. D’una banda, perquè ens connecta amb la història. I de l’altra, perquè per pocs calés hauríem pogut recrear l’escenari de fa 191 anys, quan van començar a construir el primer ferrocarril del món i van haver de lluitar contra quatre pegues que avui encara se’ns mantenen: era lent, car, poc fiable i la majoria no ho veia una alternativa a la tracció animal.

El mèrit és de l’enginyer britànic George Stepherson, a qui s’atribueix la construcció de la primera xarxa ferroviària per on van passar locomotores de vapor, inaugurada el 1825 per unir els 40 quilòmetres entre Darlington i Stockton, al nord d’Anglaterra. Es veu que uns anys abans ja s’havia fet una prova que va fracassar, perquè els rails eren de ferro colat i la locomotora, com que pesava una mica, els abonyegava. [Per qui consideri ridícul aquest imprevist, només recordar que 191 anys després, i malgrat l’extensió universal dels estudis universitaris, una naviliera espanyola ha inventat sense voler el primer submarí del món que baixa però no puja, perquè li sobren 75 tones i no es mou ni per sota l’aigua].

El model Stepherson va anar millor, però no del tot. Diuen les cròniques que l’endemà de la inauguració, amb un tren de 38 vagons i 600 passatgers a bord, van assegurar la velocitat punta amb un quants vagons menys i uns quants cavalls més, dels de veritat, per acabar-ho de remolcar. I la solució híbrida va durar uns quants anys. Com passa ara amb els cotxes elèctrics, que quan vols córrer ho has de fer amb gasolina.

Llàstima, deia, perquè el tren de Puigcerdà i la seva velocitat punta haurien pogut anar de pistons per recrear l’Europa ferroviària de principis del XIX en un documental vintage, que es diu ara. Però al final ens va enganxar més l’Aznar. Deu ser perquè, com deia un tuit, ara ja no porta bigoti; porta Velcro.