6.9.13

La via ferrada



[Article publicat a EL 9 NOU el 6.9.13]

Rajoy ja deu tenir a punt fa dies la resposta a Mas. No serà notícia en el seu contingut, que es veu a venir des d’abans que el president de la Generalitat li escrivís la carta, sinó en la manera com pretendrà, als ulls de tothom, presentar la petició de Catalunya de fer una consulta com una deslleialtat -i una il·legalitat- davant l’Estat. Veig a venir que en farà ús, sobretot davant d’Espanya, utilitzant un instrument especialment sensible per la seva significació política, que es diu País Basc, on fa just una setmana va arrencar el curs polític amb el repte indissimulat del seu lehendakari d’encaixar en una negociació bilateral amb Madrid per concretar el sostre de dèficit i la quota basca, és a dir, el que Euskadi paga a l’Estat en compensació per les competències que aquest té assumides dins del seu territori.

Rajoy dirà que en el diàleg hi ha l’acord, i en l’acord la convivència. I que el País Basc és el millor exemple que poder gestionar més i millor els recursos és la via a seguir, i no la catalana. Si la cadena humana de la Diada li ofega el seu argumentari i confirma un pas endavant més cap al trencament, el govern espanyol treurà la carta d’un nou finançament per salvar l’únic greuge que, arribat el cas, li podria reconèixer a Catalunya. I la prova és que Euskadi, en evident procés de pacificació després de dècades en què ETA (i l’anti-ETA) ho distorsionava tràgicament tot, cada dia que passa hi ha més la percepció que el termòmetre del sobiranisme es refreda i ha deixat de ser referent per anar-lo a buscar, dins d’aquest àmbit, en el que ara passa a Catalunya.

Tenim pressa, sí, però ser constants en aquesta lluita democràtica ens fa encara molt més creïbles. I desmunta, de pas, el desig que la reivindicació d’un estat propi fos només un cop de calor que el pas del temps ja dissoldria. Doncs no: s’ha fet roca. I prou valenta per aguantar les envestides d’un Estat que, superada la fase de la mentida i de la por, aviat passarà a la del xantatge. Però nosaltres a fer via, que és el que importa.

Bona Diada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada