La pregunta, va

[Article publicat a EL 9 NOU el 13.9.13]

Quatre hores després de les 17.14 de dimecres conduïa per l’Eix Transversal. No hi havia gent, ni cotxes, ni estelades, ni llum. M´hauria pogut convèncer a mi mateix que no havia passat res, aquella tarda, pendent com estava dels radars i que no em passés de llarg una altra vegada la sortida de Cassà. Com els dies que el Madrid guanya la Lliga i si tanques la tele i evites els diaris és com si no l’hagués guanyat, perquè no te n‘assebentes. El món és món en la mesura que el perceps. Allò que no veus i que no vius, per més que hagi passat, no ha passat.

Quan vas a Madrid, t’allunyes 500 quilòmetres de casa però descobreixes que, en distància mental, Catalunya queda encara molt més lluny. Hi ha uns altres referents, un altre entorn, i una quotidianitat que viu molt distanciada de l’epicentre de les nostres vides. I a cada moviment sísmic, diguem-ne Diades de 2012 i 2013,  la distància és una i altra vegada la salvaguarda que n’atenua els efectes, el burladero on fer-te el xulo davant del toro, i fins i tot insultar-lo. Amagant que, en realitat, el que estàs és acollonit.

Això és Espanya, avui, respecte a la Via Catalana: canviar de carretera per no haver-la de veure i, quan no hi ha més remei, amagar-se darrere una tanca invocant a la Mare de Déu de la Immaculada Constitució perquè la salvi de l’envestida del toro català, que fins ara es pensaven que era burro. Però el català no és ni una cosa ni l’altra. Ni es deixa rebregar ni té ganes d’atacar ningú per molt que se’l provoqui. Simplement, és obstinat en allò que defensa, tan simple com poder decidir qui vol ser. Pacífica, il·lusionada, festiva i cívicament. Només cal veure què va passar dimecres.

Ara que ja sabem una bona part de la resposta, que ens facin la pregunta i posin dia per contestar-la. Serà una magnífica oportunitat per saber què pensa, també, la “majoria silenciosa” que dijous tenia tan amoïnada la vicepresidenta espanyola. O no. Potser ara tocarà dir, des de la barrera, que com que és una majoria silenciosa i tranquil·la, millor que no se la molesti. Quina burla.