[Article publicat a EL 9 NOU el 27.9.13]
Molt a prop del faristol de Nacions Unides on Pau Casals va pronunciar, l’octubre de 1971, l’emocionat cant a la pau i a la dignitat de Catalunya com una de les nacions més antigues del món, Mariano Rajoy en va fer un altre fa un parell de dies. Per posar Espanya com a exemple de país “obert, plural i tolerant” que “respecta i integra la diversitat”.
Pau Casals, exiliat del franquisme, ho deia a les darreries d’una dictadura que no va poder veure acabar. Rajoy parlava de tolerància i de respecte al mateix moment que, a Madrid, PP i UPyD –futura coalició de govern, no sé què m’hi jugo– es conjuraven perquè el castellà sigui llengua vehicular a totes les escoles de l’Estat. I mentrestant, a Mallorca, la comunitat educativa arribava als nou dies de vaga general contra un decret pel tractament integrat de llengües (TIL) que té com a objectiu de fons la desintegració del català com a llengua d’immersió a l’escola. País obert, plural, tolerant i divers.
A aquestes alçades de la història que no ens vinguin amb la fal·làcia del fracàs escolar i de la fractura social que ha obert “la imposició del català”. Pocs precedents hi deu haver al món, Corea del Nord inclosa, on un litigi concretíssim que no arriba a 20 famílies hagi justificat una croada de la magnitud del que ha fet el govern espanyol per planificar l’atac al català i a una comunitat lingüística que, malgrat tot, resisteix. I amb un consens social admirable, que té tan assumida la resposta que ja ha passat de la resistència a la ignorància.
PP i Ciutadans, a qui sempre més haurem de fer responsables de dinamitar la convivència lingüística al nostre país, callen miserablement quan després de ser portaveus de 17 famílies els colga l’onada de centenars de milers de mestres, pares, mares, alumnes i ciutadans a qui ja no atemoriran més: és la veritable majoria silenciosa que exercirà la insubmissió cívica enfront d’una fixació obscena de la qual ja estem farts.
Tot el suport, ara, a la lluita per la dignitat a Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada