8.11.13

Aigua freda en terra cremada


[Article publicat a EL 9 NOU el 8.11.13]

L’única vegada que he passat uns dies al País Valencià va coincidir amb un moment que costava imaginar que s’arribés a produir mai: la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat, el juliol del 2011. Com que em va vagar, ho vaig seguir a temps real just quan es produïa, i vaig poder constatar en primera persona que el Canal 9 va ser l’últim dels mitjans a informar-ne. Me’n vaig queixar públicament –llavors ja feia tuits– i la cadena d’adhesions a la denúncia es va fer força llarga, en aquell moment. Estaven fent un reportatge de moros i cristians.

Canal 9, com Telemadrid, ha estat el paradigma de la manipulació informativa i de què vol dir ser un mitjà de comunicació públic al servei de qui està al poder. Pel que ha dit, però sobretot pel que ha callat. Això s’ha afirmat de tots els mitjans públics. I tots els partits, absolutament tots, han mirat de treure’n profit si en algun moment han tingut a l’abast l’oportunitat de ser govern. Amb més o menys traça i més o menys escrúpols, segons el cas.

A Canal 9 ho han portat a la caricatura, com minuts després d’anunciar-se el tancament denunciava una seva periodista, Iolanda Màrmol: “Les meves mentides a Canal 9 van ser tantes, tantes, tantes, que un dia comences a sentir vergonya de treballar per a ells”. Com aquella presentadora d’Intereconomía a qui després de donar pas a un vídeo li van deixar el micro obert i se li va sentir en antena: “Consti que estic en absolut desacord amb aquesta entradeta”.

Si tots els professionals de la informació poguessin treballar en mitjans amb qui compartissin la seva línia editorial, dubto que Canal 9 hagués arribat mai als 1.800 treballadors. Ara tot apunta que es quedarà sense, devorat per la crisi i, sobretot, pel descrèdit on l’ha portat una corrupció política que sembla cada vegada més conscient que se li acaba manar. I ho farà pagar, fent que qui vingui, almenys, no tingui una tele per controlar. València ha passat de Terra Mítica a terra cremada.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada