14.2.14

Exclusives, o no


[Article publicat a EL 9 NOU el 14.02.14]

Anys enrere, sobretot a l’àrea de Barcelona, hi havia fotògrafs free lance que tenien d’amagat un escàner a casa per interceptar freqüències de policia, bombers i ambulàncies. S’assabentaven a l’instant de qualsevol emergència i sortien corrent amb la moto per ser els primers a arribar-hi, per aconseguir les millors imatges. Després anaven a les redaccions dels principals diaris a vendre-les. En vaig conèixer un que ho feia, i que em va explicar com anava.

Eren temps que la portada de La Vanguardia o la d’El Periódico, que ja podreu entendre per què cito, només la podies veure si la pagaves. Al quiosc. I una foto exclusiva era, efectivament, exclusiva. El preu pagat per una bona imatge s’amortitzava amb l’impacte que generava per ella mateixa i el valor afegit que no la tenia ningú més.

Ara ja no va així. No sé què haurà pagat El Mundo pel vídeo del judici de la infanta, però si en altres temps s’ho hauria pogut fer valer, ara li toca pair que la immensa majoria de gent hi haurà tingut accés sense pagar-ne ni cinc i per canals absolutament aliens. O sigui que l’impacte per al diari es dilueix i el valor afegit desapareix, perquè molts altres mitjans se l’han fet seu a cap cost; tan sols dient que era d’El Mundo. I el que és pitjor: no pas per cap reconeixement al mitjà, sinó sobretot com a coartada perquè, en cas d’haver de respondre d’un document aconseguit de manera il·lícita, puguin dir “és d’ells”.

Com va passar amb la patètica gravació de Sánchez-Camacho, de Método 3. La tenia tothom i no la publicava ningú, fins que s’hi va llançar El Triangle. I llavors més d’un mitjà va dir: “El Triangle ha publicat això”. I publicava la seva, de cinta.  

Ara ja hi som tots, en aquest joc. Què passaria si, a partir de dilluns que ve, qualsevol imatge que circulés per la xarxa estigués realment subjecta als drets d’autor i s’hagués de pagar un simbòlic cèntim d’euro per cada foto que fem servir, sense ser nostra, a Facebook o a Twitter? Pagaríem, o plegaríem...? 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada