Per la gràcia de Franco

[Article publicat a EL 9 NOU el 20.06.14]

Com que suposo que avui la gran majoria de diaris es faran ressò del discurs del nou rei, i per tant no cal insistir-hi, a mi m’ha fet gràcia repassar el discurs del nou rei del 22 de novembre de 1975, que és el precedent més immediat que tenim. I m’agradaria pensar que, en contra del que hi va dir, puguem creure que ha prescrit i no se’n recordi ni ell. A tall d’exemple, el destacat que en va fer l’ABC, en la referència al dictador Francisco Franco. (Traduït, per fer-lo una mica més digerible):

“Una figura excepcional entra a la Història. El nom de Francisco Franco serà ja una fita en l’esdevenir espanyol i serà impossible deixar de referir-s’hi per entendre la clau de la nostra vida política contemporània. Amb respecte i gratitud vull recordar la figura de qui durant tants anys va assumir la pesada responsabilitat de conduir la governació de l’Estat. El seu record constituirà per a mi una exigència de comportament i de lleialtat per a les funcions que assumeixo al servei de la Pàtria. És de pobles grans i nobles saber recordar els qui van dedicar la seva vida al servei d’un ideal. Espanya mai podrà oblidar a qui com a soldat i estadista ha consagrat tota l’existència al seu servei”.

Segur que el primer retret a aquesta cita és que publicar-la ara està fora de context. Que feia dos dies de la mort del dictador i que calia parlar amb peus de plom pel que pogués ser. Desterrar el franquisme de l’imaginari col·lectiu ha costat molt. Compta si costa que el 2014 encara s’hi treballa i no hi ha manera de fer net. Però no és tan fora de context recordar que tant el nom de Joan Carles, per al rei abdicat, com el de Felip, per al que ho és des d’aquest dijous, els va escollir Franco. El que era Caudillo por la gracia de Dios de la mateixa manera que Felip V va ser rei.

Almenys Felip VI s’hi ha posat sense tants fums, ha estat una mica més modern i serà rei per la gràcia que els ha fet, bàsicament, a PP i PSOE.