Carta als reis

[Article publicat a EL 9 NOU el 06.06.14]

Estimats reis d’Occident:

En primer lloc, agrairé que em tinguin en compte que dec ser el primer, i mira que s’han escrit coses, que tinc el detall de valorar que quan tinguem nou rei també tindrem una nova reina, de qui fins ara absolutament ningú, i mira que hi ha progres i discursos per la igualtat d’oportunitats fins a l’embafament, ha tingut la delicadesa de tractar amb la consideració que mereix el cas també per la part d’ella.

En segon lloc, la meva enhorabona per la fluïdesa amb què s’ha concretat el traspàs del negoci i la corresponent exempció de l’impost de successions per celebrar-ho, tot i que quan era petit em pensava que era l’únic supòsit en què es pagava.

En tercer lloc, ha de ser dur haver d’assumir que, tenint en compte els temps que corren, els reis ja no siguin els pares, un trauma que per a molta gent, quan arriba el moment, es dóna just en sentit contrari. No em facin donar més pistes.

En quart lloc, veig que tenen previst venir a Girona a final de mes amb l’encàrrec i potser fins i tot la convicció d’estrenar-se com a reis obrint un nou marc de relacions per reforçar els lligams afectius de Catalunya amb Espanya i esborrar aquesta frontera mental que vostès, una mica tots plegats, han anat dibuixant a base d’anys i esforç, i que costarà que marxi.

En cinquè lloc, no ens enganyem: sabem perfectament que el relleu al tron d’Espanya és part d’un procés decoratiu de reinicialització del sistema perquè torni, en el millor dels casos, a l’última restauració coneguda, i això seria finals del XIX. Un escenari que, com comprendran, no té res d’atractiu perquè d’ençà que vivim ficats en les noves tecnologies els sistemes operatius no es restauren, sinó que s’actualitzen i avancen amb aplicacions que ens fan cada vegada més lliures.

Deixi’ns votar el 9 de novembre i deixi’ns decidir qui volem ser. Tenen la meva paraula que l’any que ve els proposaré per al Premi Internacional Catalunya, que els donarà gran prestigi.