Podrem?

[Article publicat a EL 9 NOU el 27.06.14]

Les enquestes electorals són de les poques coses que mantenen l’interès de la gent per la política, ni que sigui pel punt de morbo que hi pots trobar i els gràfics en color, que s’entenen de seguida. Aquesta setmana s’ha parlat molt de la d’El Periódico, que donava ERC més victoriosa que mai al Parlament, amb 10 diputats més que CiU –40 a 30–, i que Podem irrompria amb 9 o 10 diputats de cop, la qual cosa no està gens malament tenint en compte que no han hagut d’aclarir ni amb qui ni dient què. Que té molt mèrit.

Personalment és una enquesta que no em crec. Entre altres raons perquè es planteja dins d’un escenari convencional que no existirà. Sigui en un sentit o en un altre, el panorama polític de Catalunya canviarà radicalment a partir del 9 de novembre. Sigui perquè es fa la consulta o sigui perquè no es fa. I per tant, ens podem trobar en un estat d’excepció –no cal militar, sinó simplement social i polític– que giri com un mitjó el mapa de partits i el comportament electoral com a resposta a determinada situació creada.

En condicions normals des de l’òptica sobiranista, les eleccions de 2016 haurien d’arribar dins del marc de negociació obert amb l’Estat per administrar el resultat de la consulta i l’hipotètic triomf del doble sí, que vol dir la independència. Això vol dir que Podem, per exemple, concorreria en unes eleccions al Parlament amb el panorama mitjanament aclarit i dins d’un procés constituent global en què tots els partits, absolutament tots, farien seu el missatge de regeneració política i davant del qual més d’un ja s’hauria quedat pel camí per no haver-ho d’afrontar.

El que em crec més després d’aquesta enquesta és que hi haurà consulta. A CiU ja li convé fins i tot electoralment, perquè en garantir el 9N hi tenen l’única esperança de remuntada. I Madrid explotarà aquesta fragilitat fins al màxim i fins a última hora. De manera que la principal preocupació de CiU, ara mateix, no es diu tant Podem com sobretot... Podrem?