16.1.15

Almenys tenim escala


[Article publicat a EL 9 NOU el 16.01.15]

En un intent desesperat de trobar consol en un precedent mundial de tiquismiquisme estratègic comparable al de Mas i Junqueras per arribar a les eleccions, n’he trobat un. I m’ha fet riure, cosa que donades les circumstàncies no està gens malament. És a Jerusalem, i com a conflicte gairebé tan vell com el nostre: s’arrossega des de 1757.

Fa 257 anys que a l’ampit de la façana dreta de l’església del Sant Sepulcre, aixecada al punt on segons la tradició cristiana va ser enterrat Jesús, hi ha una escala que ningú no sap què hi fa. Més ben dit, tothom sap que no hi fa res, però la pregunta és per què és allà. La resposta és que no es toca perquè no és de ningú, o sigui que ningú no la pot tocar.

Del temple en qüestió es reparteixen la custòdia sis comunitats cristianes diferents: la catòlica romana, l’apostòlica armènia, l’ortodoxa grega, la copta, l’ortodoxa etíop i l’ortodoxa síria. Diguem com a resum que comparteixen fons però no pas les formes –sona, el diagnòstic?–, i que per evitar conflictes es van repartir el temple en sis trossos amb el benentès que ningú no envairia la part de l’altre. Com als camps de futbol per evitar el xoc entre afeccions rivals, es van establir zones neutres per separar una part de l’altra, que no serien de ningú. I va rebre l’escala, que va quedar aïllada de tothom, pobra.

Hi ha hagut episodis dantescos, des de llavors. Com el dia que l’ombra d’una talla religiosa que havien muntat en un sector enfosquia el tros d’un altre. O quan un monjo es va passar de la ratlla fregant el terra i va netejar rajoles que no tocaven. O el copte que un bon dia va moure la cadira més d’un pam perquè no li toqués el sol mentre llegia i va entrar en conflicte amb els ortodoxes etíops, amb un balanç final d’onze ferits.

Fa riure, però segurament que portes endins fa segles que es viu com un drama, i ningú no toca l’escala. Felicitem-nos que, almenys aquí, l’escala hagi servit per fer baixar uns i altres del ridícul on s’havien enfilat com gats penjats a dalt d’un arbre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada