[Article publicat a EL 9 NOU el 9.01.15]
Si treballés per a ERC com a spin doctor -allò que fins a final de setembre en dèiem assessor- potser hauria explotat, aprofitant l’avinentesa d’aquests dies, la imatge dels tres reis d’Orient com a metàfora del sentit de les llistes separades. Un projecte compartit que contagia una il·lusió unànime entre els petits, però amb els matisos que aporten tres personatges entre els quals, en més o menys mesura, tothom té un preferit. Des de la diversitat d’origen, la unitat de destí.
Si treballés per a ERC com a spin doctor -allò que fins a final de setembre en dèiem assessor- potser hauria explotat, aprofitant l’avinentesa d’aquests dies, la imatge dels tres reis d’Orient com a metàfora del sentit de les llistes separades. Un projecte compartit que contagia una il·lusió unànime entre els petits, però amb els matisos que aporten tres personatges entre els quals, en més o menys mesura, tothom té un preferit. Des de la diversitat d’origen, la unitat de destí.
Però llavors t’ho mires més bé i potser no s’ha fet perquè posant un color a cada una tindríem la llista blanca, la rossa i la negra. La primera encaixa com anell al dit a la idea que ha defensat el president Mas: una candidatura sense sigles de partits i amb pes de la societat civil. I a sobre diu que el rei blanc, Melcior, és el més vell i savi dels tres.
A l’altre extrem, la llista negra. Com negres deuen estar a la CUP per la pressa de canviar-ho tot mentre es veuen permanentment descartats del debat tot i ser interlocutors com qualsevol altra part en aquest procés. I, segurament, els que més sensatesa i amplitud de mires hi han aportat des del primer moment. I diu que Baltasar és el rei preferit dels petits, perquè com que no té barba no pica.
A l’spin doctor d’ERC que hi va rumiar una estona se li devia desmuntar la metàfora quan va veure que per a ells quedava el color ros. Que és el tercer més preferit dels reis, i entre el blanc i el negre aporta un matís que a vegades no acabes d’aclarir del tot quin és.
Per això, potser l’assessor que hauria pogut utilitzar la metàfora dels tres reis hauria d’haver estat el del president Mas. Però agafant-ho no pels tres reis, que no quadra, sinó per la cavalcada, que sí. Perquè arreu els reis han arribat junts i no separats i tota la canallada partidària del blanc, del ros i del negre han compartit comitiva i tothom s’ha acabat felicitant de la gentada que hi havia.
Però ara ja és tard. El reis se n’han anat i la solució màgica ha marxat amb ells. Ens conformem, simplement, amb una solució. Doncs a veure si és veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada